la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskil’antitrotskisme. I els dos es nodreixen de la mateixa substància, que és la reacció petitburgesa contra el nostre Octubre.NEGOCIACIONS EN BREST-LITOVSKEl decret sobre la pau havia estat aprovat pel congrés el dia 26 d’octubre, quan nomésteníem en el nostre poder Petrograd. El dia 7 de novembre em dirigí radiotelegràficament alspaïsos de l’Entente i als emperis centrals, proposant-los concloure una pau general. Elsgoverns dels aliats feren saber al comandant en cap, general Dukhonin, per mitjà dels seusagents, que qualssevol altre pas que férem en el camí vers la concertació de negociacions depau per separat, podrien ocasionar “gravíssimes conseqüències”. A aquesta amenaça contestíamb una proclama dirigida els obrers, soldats i camperols. El sentit de la crida,categòricament expressat, era el següent: No hem derrocat la burgesia del nostre país perquèles nostres tropes vagen ara a vessar la seua sang sota el fuet de la burgesia estrangera. El 22de novembre subscrivíem el pacte de suspensió d’hostilitats en tot el front, des del Bàltic finsal Mar Negre. Tornàrem a dirigir-nos als aliats, invitant-los a què entraren amb nosaltres enles negociacions de pau. No es dignaren respondre, encara que aquesta vegada tampoc ensfulminaren amb cap amenaça. Pel que es veu, havien acabat per adonar-se de la vertaderasituació. Les negociacions de pau començaren el dia 9 de desembre, mes i mig després havers’hipromulgat el decret sobre la pau, termini més que suficient perquè els aliats haguerentingut temps a precisar la seua actitud envers aquest assumpte. La nostra delegació presentà,immediatament d’obrir-se les sessions, una declaració esbossant les bases per a una paudemocràtica. La part contrària demanà que se suspengueren les sessions per alguns dies. Larepresa dels treballs anava dilatant-se cada vegada més. Les delegacions de la QuàdrupleAliança hagueren de superar tota mena de dificultats internes per a contestar la nostradeclaració. El dia 25 ens fou comunicada la resposta: els governs centrals s’“adherien” a lafórmula d’una pau democràtica, sense annexions ni contribucions i a base del dret dels poblesa governar-se per si mateixos. El dia 28 de desembre se celebrava en Petrograd unamanifestació gegantina d’homenatge a la pau democràtica. Encara que sense confiar en laresposta alemanya, les masses l’havien acollit i la celebraven com un triomf moral immens dela revolució. Al matí següent, tornava la nostra delegació de Brest-Litovsk, amb aquellesmonstruoses exigències que Külhmann havia formulat en nom dels imperis centrals.-Cal la persona que sàpia donar allargues a aqueixes negociacions -digué Lenin.I apressat per ell no tinguí altre remei que dirigir-me a Brest-Litovsk. Confesse queanava com si marxés al suplici. L’ambient de gent estranya sempre m’ha fet tremolar, iaquest amb especial raó. La veritat és que no encerte a comprendre que hi ha revolucionarisals qui tant agrada ésser ambaixadors i que neden en el nou ambient social en què viuen compeix a l’aigua.La primera delegació dels soviets, presidida per Ioffe, fou festejada en Brest-Litovskper tothom. El príncep Leopold de Baviera rebé els delegats com “hostes” seus. A mig dia i ala nit, les delegacions es reunien en el menjador i feien taula comuna. El general Hoffmann257