la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiesforços perquè em deixaren marxar a Itàlia, passant per Suïssa, havien fracassat. Quan arribàel permís, que se’m concedí gràcies a les pressions dels socialistes italians i suïssos, ja estavajo amb la meua família embarcat al transatlàntic espanyol que salpà del port de Barcelona eldia 25 de desembre. El retard, naturalment, no tenia res de casual. Isvolski sabia fer les coses.A Barcelona es tancaven al meu darrere les portes d’Europa. La policia ens instal·là enun vaixell espanyol de la Companyia Transatlàntica anomenat Monserrat, que feia latravessia a Nova York, amb mercaderia i passatgers, en dèsset dies. Dèsset dies, que hauriaestat un rendiment força considerable en l’època de Cristòfol Colom, el monument del quals’aixecava al port català. El mar, en aquella època, la pitjor de l’any, estava agitadíssim, i elvaixell feia tot el possible per convèncer-nos de com n’és de perible la vida humana. ElMonserrat era un vaixell mitjà desmantellat, en què resultava temerari creuar l’oceà. Perònavegar sota el pavelló neutral d’Espanya, en aquells temps de guerra, reduïa els perills demorir ofegat. I la companyia espanyola se n’aprofitava per a cobrar una enormitat de dinerspel passatge, instal·lant míserament els passatgers, i donant-los un tracte pitjor encara.El passatge era molt pintoresc i, a força de ser-ho, poc atractiu. A bord anaven unaquantitat considerable de desertors d’uns quants països, predominant-hi els d’ala societat. Hihavia un pintor que, a recer del seu vell pare, procurava salvar del foc de les trinxeres els seusquadros, el seu talent, la seua família i els seus diners. Un boxejador que era alhora literat,cosí d’Oscar Wilde, no s’encobria per a confessar que li resulta més agradable anar-se’n aenfonsar-los les barres als cavallers ianquis en el noble esport abans que deixar-se traspassarles costelles per qualsevol alemany desconegut. Un gentleman impecable, campió de billar,s’indignava que també als de la seua edat els arribés el torn. I tot per què? Per aqueixaabsurda matança? No! I aquell cavaller manifestava les seues simpaties vers les idees de...Zimmerwald. La resta del passatge era el mateix, o cosa semblant: desertors, aventurers,especuladors o elements “molestos” llençats d’Europa. A qui, si no, se li anava a ocórrerposar-se a creuar l’oceà, en aquells temps, embarcat en un míser vaporet espanyol?...L’anàlisi del passatge de tercera ja no era tan fàcil. Els emigrants jeien apinyats,parlant poc, a penes es movien, perquè el menjar era escàs; aquells éssers ombrívolscanviarien una misèria cruel i fosca per una altra ignorada. Els Estats Units treballaven pera la guerrera Europa i necessitaven braços nous, però lliures del tracoma, de l’anarquisme id’altres malalties.Per als nostres xiquets, el vaixell era un camp inexhaurible d’observació.Constantment estaven descobrint quelcom nou.-Escolta, saps que el fogoner és molt bon home? És un republicà.En aquell etern peregrinar d’un país a un altre, havien anat fent-se un llenguatge propii peculiar.-Republicà? I com vos heu pogut entendre amb ell?-Ens ho ha explicat molt bé. Mira, ens ha dit molt clar: “Alfonso”, i després ha fet aixíamb el puny: pan! pan!-Sí, llavors no hi ha dubte que és republicà -diguí jo.194