la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiCom jutjava el mateix Lenin l’etapa de Brest-Litovsk, després de coberta? Per a ell, ladisparitat purament episòdica de criteri que l’havia separat de mi era cosa que no pagava lapena d’esmentar. En canvi, parlà més d’una vegada de “la immensa importància agitadora deles negociacions de Brest-Litovsk.” (Veja hom, per exemple, el seu discurs de 17 de maig de1918). Ja havia passat un any des d’aquelles dates, quan Lenin digué al congrés del partit:“En l’aïllament en que ens trobàvem enfront de l’Europa occidental i de tots els altrespaïsos no teníem cap element objectiu de judici per a poder polsar el ritme o les formes de larevolució proletària que s’apropava a l’Occident. Donada la complexitat de la situació, eranatural que la pau de Brest-Litovsk fos origen de no poques diferències d’opinió al si delnostre partit.” (Discurs de 18 de març de 1919.)Però queda encara un punt a dilucidar: quina fou l’actitud que adoptaren en aquellsdies aquests que avui em critiquen i “desemmascaren”? Bukharin sostingué una campanyadesesperada, que durà quasi un any, contra Lenin (i contra mi), amenaçant-nos amb l’escissiódel partit. Al seu costat estaven Kuibytxev, Iaroslavski, Bubnov i molts d’altres que avui sónfermes columnes de l’stalinisme. Zinoviev, per contra, votava a favor que se signés, sense lamenor demora, el tractat de pau, rebutjant la tribuna d’agitació, que era per a nosaltres Brest-Litovsk. Jo estava d’acord amb Lenin en condemnar aquesta posició. Kamenev s’adherí a lameua fórmula quan li l’ha exposí en Brest-Litovsk, per a després, de tornada a Moscou,passar-se al parer de Lenin. Rikov no pertanyia aleshores al comitè central, raó per la qual noparticipà en els debats decisius. Dzerzinski pensava de mode contrari a Lenin, si bé s’adherí aell en l’última votació. I quina era la posició de Stalin? Stalin, com de costum, no tenia capposició. Esperava i intrigava. “El vell em digué, apuntant amb el cap a Lenin], continuaconfiant obstinadament en la pau, però no l’assolirà.” Després, anà a on estava Lenin, amurmurar, segurament, contra mi. Stalin no manifestà el seu parer en cap banda. Ningús’interessava tampoc majorment per conèixer-lo. El que constituïa la meua preocupaciófonamental: fer que el proletariat del món sencer veiés amb la més claredat possible la nostraactitud en allò tocant la pau, era per a Stalin, indubtablement, qüestió secundària. A ell no liinteressava més que la “pau en un país”, com més tard només havia d’interessar-li “elsocialisme en un país”. En la votació decisiva, donà el seu vot a Lenin. Fins passats algunsanys no cregué necessari, per al millor èxit de la campanya contra el trotskisme, adoptarquelcom així com un “punt de vista” propi davant els successos de Brest-Litovsk.Però, no paga la pena de detenir-s’hi per més temps. Ja he dedicat més espai del quehauria calgut en relatar aquestes diferències de criteri originades per les negociacions deBrest-Litovsk. Semblava necessari, no obstant això, posar al descobert en tota la seuaextensió un, com a mínim, dels episodis que tant es discuteixen, per tal que hom veja comocorregué en realitat i com es pretén exposar després de diversos anys. Una de les finalitatssecundàries que, en procedir d’aquesta manera, m’animaven, era deixar als epígons al llocque els correspon. Pel que afecta Lenin, no crec que hi haja ningú que puga seriosamentpensar que em deixés portar davant ell per cap afany ergotista. Sabí reconèixer, a plena llum,la clarividència de Lenin en aquell assumpte molt abans que els altres. El dia 3 d’octubre de1918 diguí el següent, en la reunió extraordinària que celebraren els òrgans suprems de laRepública dels Soviets:“Considere un deure declarar en aquesta sessió l’autoritat de la qual és gran, que enaquells moments en què molts de nosaltres, incloent-m’hi, dubtàvem si seria necessari oadmissible subscriure la pau de Brest-Litovsk, tan sols el camarada Lenin, tenaçment i donantmostres d’una incomparable agudesa de visió, insistí, amb l’oposició de molts de nosaltres, enla necessitat que ens sotmetérem a aquell jou, com a única manera de mantenir-nos en el279