045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

major com més baixa és la sobrequilla? El gaudi —un gaudi
molt profund i molt, molt elevat— és per a aquell qui sempre
roman ferm en la seva personalitat inexorable contra els
déus orgullosos i els comodors d’aquesta terra. El gaudi és
per a aquell els poderosos braços del qual encara el sostenen
quan el vaixell d’aquest món vil i traïdor ja s’ha enfonsat
sota els seus peus. El gaudi és per a aquell qui no dóna treva
en la veritat, i mata, crema i destrueix el pecat encara que
l’hagi de treure de sota les túniques dels senadors i dels jutges.
El gaudi, el gaudi de sobregoneta és per a aquell qui no reconeix
llei ni senyor tret de Déu Nostre Senyor, i que només
és patriota del Cel. El gaudi és per a aquell a qui totes les
onades dels mars de les multituds estrepitoses no poden separar
mai d’aquesta segura Quilla dels Temps. I el gaudi i la
delícia eterna seran per a aquell qui, arribat el moment del
repòs, pugui dir en el seu alè final: “Oh, Pare, a qui reconec
pel Teu ceptre, mortal o immortal, heus-me aquí moribund.
He maldat per ser Teu més que no pas d’aquest món o meu.
Però això no és res; et deixo a Tu l’eternitat, car, quin home
gosaria viure tot el temps del seu Déu?”
No va dir res més; va donar lentament la benedicció, es
va tapar la cara amb les mans i va romandre agenollat fins
que tothom se’n va haver anat. Ell va quedar sol a la capella.
10. un amic coral
En tornar de la capella a l’hostal del Brollador vaig trobar-hi
Queequeg completament sol; se n’havia anat de la capella
una mica abans de la benedicció. Estava assegut en un banc
davant del foc, amb els peus damunt la planxa de l’estufa;
amb una mà mantenia prop de la cara aquell petit ídol negre
seu, li escrutava el rostre i amb un ganivet de mariner li esmolava
suaument el nas tot cantussejant a la seva manera
salvatge.
103