045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

perquè considerava que en un viatge tan llarg per aigües
sense mercats la mantega era un premi i, per tant, no era per
a ell, un subaltern; fos pel que fos, Flask, ai las!, era un home
sense mantega!
Una altra cosa. Flask era el darrer que baixava a dinar i el
primer que pujava després de dinar. Considereu-ho! Així és
que el dinar de Flask quedava mal engiponat pel que feia al
temps. Starbuck i Stubb hi anaven abans que ell, i encara tenien
el privilegi d’entretenir-se després. I si s’esdevé que
Stubb, que està només una clavilla per sobre d’ell i és home
de poca vida, mostra aviat símptomes d’acabar la gana, aleshores
Flask s’ha de bellugar i aquell dia no haurà aconseguit
més que tres mossegades; perquè va contra el costum sagrat
que Stubb pugi a coberta abans de Flask. Per això fou que
una vegada Flask va reconèixer en privat que fins que no havia
ascendit a la categoria d’oficial, fins aquell moment no
havia sabut què era estar si fa no fa mort de fam, perquè el
que menjava no solament no li calmava la fam, sinó que la hi
feia immortal.
«La pau i la satisfacció —pensava Flask— han abandonat
per sempre el meu estómac. Sóc un oficial, però com
m’agradaria poder engrapar un bocí de bou de castell de
proa, a l’estil antic, com solia fer quan era un simple mariner
de coberta. Ara tinc els fruits de la promoció. Heus aquí la
vanitat de la glòria, heus aquí la follia de la vida!»
A més, si hi havia algun mariner al Pequod que tingués
cap greuge contra Flask pel que feia a la seva capacitat d’oficial,
tot el que el mariner havia de fer per venjar-se satisfactòriament
era anar a popa a l’hora de dinar i contemplar
Flask a través de la claraboia de la cabina, assegut estúpidament
i emperpalat davant del temible Ahab.
Ara Ahab i els tres oficials formaven el que se’n podria
dir la primera tanda de la cabina del Pequod. Quan se n’havien
anat, i se n’anaven en ordre invers a la seva arribada, el
pàl.lid cambrer treia les estovalles de lona, o les col.locava
apressadament d’una altra manera. I aleshores els tres arpo-
215