045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ara començava a rajar del cadàver, aquelles criatures rabioses,
s’hi eixamenaven al voltant com abelles en un rusc.
I just al bell mig d’aquells taurons hi havia Queequeg,
que sovint els clavava guitzes amb els peus trontollants. Una
cosa totalment increïble si no fos que el tauró, atret per
una presa com una balena morta i per altra banda carnívor
sense distinció, ben clares vegades toca un home.
Nogensmenys, podeu ben bé creure que, quan posa els
seus dits rapaços en la massa, ja cal que tingueu la prudència
de vigilar-lo amb atenció. Per tant, a més del cap de mico
amb el qual jo adesiara alliberava el pobre xicot de l’excessiva
proximitat del barram d’allò que semblava un tauró particularment
ferotge, ell anava proveït d’una altra protecció.
Penjats al costat de la nau, en una de les bastides, Tashtego i
Daggoo brandaven sense aturall un parell d’aixades baleneres
ben esmolades sobre el seu cap, amb les quals escabetxinaven
tants de taurons com podien assolir. Naturalment,
aquell seu procediment era ben desinteressat i benèvol per
part seva. Admeto que desitjaven a Queequeg la més gran felicitat,
però en el seu zel atropellat per protegir-lo, i a causa
que a vegades tant Queequeg com els taurons quedaven mig
amagats per l’aigua enllotada de sang, aquelles aixades indiscretes
a vegades estaven més a punt d’amputar una cama
que una cua. Però suposo que el pobre Queequeg, maldant i
panteixant amb el gran ganxo de ferro, suposo que només
resava al seu Yojo i que encomanava la seva vida a les mans
dels seus déus, pobre Queequeg.
«Bé, bé, estimat camarada i germà bessó —pensava jo
mentre estirava i afluixava el cap a cada glopada de mar—,
què hi fa, ben mirat? Que potser no ets la imatge preciosa de
cada un i de tots nosaltres, els homes d’aquest món de balenes?
Aquest oceà insondat on tu panteixes és la Vida; aquests
taurons són els teus enemics i aquestes aixades les teves amigues;
i entre taurons i aixades, tu et trobes en un embolic
ben trist i perillós, pobre minyó. Però tingues coratge! Hi ha
reservada una gran joia per a tu, Queequeg!»
410