045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ast! 176 A baix! A baix tothom, i que només quedi un home
en el trinquet! Els bots! A punt els bots!
Sense utilitzar les fletxadures dels obencs, que ara els
destorbaven, els homes lliscaren cap a coberta com estels fugissers
agafant-se per les burdes i les drisses aïllades, mentre
que Ahab, menys precipitadament però també veloçment,
fou baixat de la seva talaia.
—Arrieu els bots! —cridà així que va arribar al seu; un
de recanvi que havia estat apariat el capvespre abans—.
Starbuck, el vaixell és vostre... serveu-lo lluny dels bots, però
no gaire. Arrieu els bots! Tots!
Com per descarregar un terror punyent dins ells, aquella
vegada fou Moby Dick qui va atacar; s’havia girat i ara
anava de cara a les tres tripulacions. El bot d’Ahab anava al
mig i ell, animant els seus homes, els va dir que envestirien
la balena cara a cara, és a dir, remant directament al seu
front. No era un sistema fora del corrent, perquè, dins uns límits
determinats de distància, un rumb així evita que l’atac
sigui previst per la balena a causa de la seva visió lateral. Però
abans que el límit d’aquesta distància fos assolit, i quan encara
els tres bots li eren tan clarament visibles com els tres
mastelers del vaixell, la Balena Blanca, agitant-se i prenent
una fua furiosa, gairebé en un instant es va precipitar entre
els bots amb les mandíbules obertes i fuetejant la cua, presentant
batalla oberta per totes bandes. Sense fer esment
dels ferros que li disparaven des dels tres bots, semblava que
només tenia la intenció de destruir cada taula de què estaven
fetes les embarcacions. Però amb maniobres hàbils, giravoltant
constament com cavalls de guerra ben entrenats en
el camp de batalla, els bots l’evitaren durant una estona, per
bé que a vegades només per l’amplada d’una taula; i tot el
temps, el crit de combat sobrenatural d’Ahab esqueixava a
bocins tot altre crit que no fos el seu.
Però a la fi, en les seves evolucions inextricables, la Balena
Blanca havia fet creuar i embullar de tal manera les tres
cabestreres poc tibades que la lligaven, que aquells caps s’a-
673