045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

estat per la pregunta d’Elies, altrament inexplicable. Però
vaig deixar de banda la qüestió i, assenyalant el dorment, vaig
indicar irònicament a Queequeg que potser seria millor que
vetlléssim aquell cos i que s’hi posés bé. Queequeg va posar
la mà sobre l’esquena del dorment com per comprovar si era
prou tou i aleshores, tot d’un plegat, s’hi va asseure damunt
silenciosament.
—Per l’amor de Déu, Queequeg, no seguis aquí! —vaig fer.
—Oh, bon seure, molt! —digué Queequeg—. País meu
igual, fa mal pas a cara.
—La cara! Això és la seva cara? Una expressió molt benevolent,
té! Però mira com panteixa i com s’alça. Aixeca’t,
Queequeg, ets massa pesat; capolaràs la cara d’aquest pobre.
Aixeca’t, Queequeg! Mira, se’t traurà de sobre. M’estranya
que no es desperti.
Queequeg es va separar, es col.locà darrere el cap del
dorment i va encendre la seva pipa tomahawk. Jo vaig seure
als peus. Ens passàvem la pipa de l’un a l’altre part damunt
el dorment. A l’entretant, després de jo preguntar-li-ho,
Queequeg m’explicà, a batzegades, com solia parlar, que a la
seva terra, a causa de l’absència de seients i sofàs de tota
mena, el rei, els caps i en general la gent important, tenien
per costum engreixar alguns individus de la classe baixa per
fer-los servir d’otomanes, i que per moblar confortablement
una casa només calia comprar vuit o deu individus mandrosos
i ajeure’ls al voltant de les columnes i a les alcoves. A més,
era un molt bon sistema per a les excursions, molt més bo
que no pas aquelles cadires de jardí que es pleguen i esdevenen
gaiatos de passeig, car, arribat el moment, un superior
crida el seu assistent i li ordena que es converteixi en seient
sota un arbre ufanós, potser en algun lloc humit i marjalenc.
Mentre m’explicava aquestes coses, cada vegada que jo li
passava la pipa ell brandava la banda del tallant damunt el
cap del dorment.
—Per què fas això, Queequeg?
—Pen fàcil matar ell, oh? Sí, pen fàcil!
160