045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

eina de la creació, marcava el seu deixant al llarg de les línies
actuals dels Andes i de l’Himàlaia. Qui pot mostrar un llinatge
com el leviatan? L’arpó d’Ahab ha fet vessar sang més antiga
que la dels faraons. Matusalem sembla un infant d’escola.
Busco al meu voltant per fer una encaixada de mans amb
Sem. M’aterreix aquesta existència premosaica i sense origen
dels inenarrables terrors de la balena, que, havent existit abans
de tots els temps, haurà d’existir necessàriament quan ja hagin
passat totes les eres humanes.
Però aquest Leviatan no ha deixat únicament la seva petja
preadamita en els clixés de la natura, no sols ha perpetuat
el seu bust antic en pedra calcària i en marga, sinó que també
en taules egípcies, l’antiguitat de les quals exigeix per a
elles un caràcter gairebé fossilífer, trobem l’empremta inconfusible
de la seva aleta. En una sala del gran temple de
Dendera, al sostre de granit, s’hi va descobrir fa una cinquantena
d’anys un planisferi esculpit i pintat en el qual
abundaven centaures, grifs i dofins, similars a les figures grotesques
en el globus celeste dels moderns. Lliscant entremig,
un antic leviatan nedava com en altres temps: allí nedava, en
aquell planisferi, segles abans que Salomó fos bressolat.
Tampoc no es pot ometre aquí un altre estrany testimoni
de l’antiguitat de la balena, en la seva realitat òssia postdiluviana,
tal com l’estableix el venerable Johannes Leo, 150
l’antic viatger de Berberia:
No lluny de vorera de mar tenen un temple, les bigues i els
cabirons del qual són fets d’ossos de balena, car balenes de
magnitud monstruosa són sovint arrossegades, mortes, fins a
aquesta vorera. La gent vulgar s’imagina que, per un poder secret
atorgat pel Déu al temple, cap balena no hi pot passar per
davant sense tenir una mort immediata. Però la veritat de la
qüestió és que a banda i banda del temple hi ha roques que
s’endinsen dues milles dins la mar, i fereixen les balenes quan
hi paren a sobre. Guarden una costella de balena d’una llargada
increïble com si fos un miracle. Aquesta costella, posada a
terra amb la part convexa cap amunt, forma un arc, la clau del
564