045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

és, però Déu me n’alliberi! És un home ple d’enigmes. Em
pregunto per què va a la sentina de popa cada nit, com em diu
el Melindro que sospita. Què hi va a fer, m’agradaria saber.
Amb qui té una cita, a la bodega? No és estrany, això, també?
Però no es pot saber, és el vell joc... Bé, anem a fer una capcinadeta.
Maleït sigui, només val la pena que un home neixi si
pot dormir com un tronc. I, ara que hi penso, això és la primera
cosa que fan els infants, i també és ben estrany. Maleït sigui,
totes les coses són rares, si hi pensem bé. Però això va contra
els meus principis. No pensar és el meu onzè manament.
I el dotzè és dormir quan puguis... Però, ja hi tornem a ser, com
és això? M’ha dit gos. Diables! M’ha dit deu vegades ase, i a sobre
hi ha acaramullat un enfilall de rucs! Igualment m’hauria
pogut omplir de guitzes, i pla que ho hauria fet. I qui sap si ho
ha fet, i jo no me n’he adonat, tan espantat estava, no sé per
què, amb la seva mirada fosca. Espurnejava com un os esblanqueït
al sol. Què dimonis em passa? Les cames em fan
figa. Topar amb aquest vell ha estat com si em girés al revés.
Per tots els sants del Cel, ho dec haver somiat... però, com,
com, com?... Bé, l’única manera és deixar-ho córrer, o sigui
que tornem al coi i demà matí ja veurem com pensa aquest titellaire
endimoniat a la llum del dia.
30. la pipa
Quan Stubb se’n va haver anat, Ahab va romandre una estona
repenjat a la murada. Després, com era el seu costum darrerament,
va cridar un mariner de la guàrdia i el va enviar a
baix a buscar l’escambell d’ivori i també la pipa. I aleshores
encengué la pipa a la llàntia de bitàcola, va plantar l’escambell
al costat de sobrevent de la coberta, s’hi va asseure i començà
a fumar.
En temps dels antics escandinaus, diu la tradició que els
trons dels reis danesos, tan amants de la mar, eren fabricats
190