045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Anaren a l’aleta de sotavent, on la coberta, a causa de l’energia
obliqua del vent, ara gairebé se submergia en la mar
cremosa que envestia de gairell.
L’home de Man va agafar el rodet i, aguantant-lo alt pels
mànecs sortints de l’eix, al voltant del qual es cabdellava el
cordill, va quedar-se així, amb la corredora angular penjant
cap avall, fins que Ahab s’hi va atansar.
Ahab es va col.locar davant seu i ja descabdellava ràpidament
unes trenta o quaranta voltes per formar una duja preliminar
al voltant de la mà per tal d’amollar-lo a mar, quan
el vell de Man, que mirava intensament el capità i el cordill,
va gosar parlar.
—Senyor, no me’n fio. Aquest cordill sembla molt passat,
la calor i la humitat l’han fet malbé.
—Aguantarà, cavaller. Que potser t’han fet malbé a tu, la
calor i la humitat? Sembla que aguantes, tu. O, més ben dit,
potser és la vida que t’aguanta, i no tu a la vida.
—Jo aguanto el rodet, capità. Però com vulgui el meu
capità. Amb el meu cabell gris, ja no s’ho val discutir, especialment
amb un superior, que mai no baixarà de l’ase.
—Mireu això! Aquí tenim un professor apedaçat a la
Universitat de la Reina Naturalesa, de fonaments de granit.
Però em fa l’efecte que és massa servil. On vares néixer?
—A la rocosa illeta de Man, senyor.
—Magnífic. Amb això has encertat el món.
—Jo només sé, senyor, que vaig néixer allí.
—L’illa de Man, oi? Bé, just al revés, està bé. Aquí hi ha
un home de Man, un home nascut en la Man altre temps
independent i ara privada de Man; 167 un home xuclat...
per quina cosa? Amunt el rodet! Els caps que volen saber
massa sempre topen amb el mur cec i mut. Amunt amb
això! Apa!
Es va deixar anar la corredora. Les duges, a lloure, s’estiraren
ràpidament i el cordill s’arrossegà cap a popa. Aleshores,
el rodet va començar a giravoltar instantàniament. Per
la seva banda, pujada i baixada a batzegades per les onades, la
630