18.06.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

gats en societats i nacions; poden ser truans, folls i assassins,<br />

poden tenir rostres sòrdids i mesquins. Però l’home, en l’ideal,<br />

és tan noble i resplendent, és una criatura tan gran i tan<br />

brillant, que tots els seus semblants haurien de córrer a cobrir<br />

amb la seva roba més preciosa qualsevol deshonor ignomíniós<br />

que caigués sobre ell.<br />

Aquesta virilitat immaculada que sentim en nosaltres,<br />

que sentim tan profundament que roman intacta malgrat que<br />

tot el caràcter exterior ja hagi desaparegut, sagna amb l’angoixa<br />

més feridora davant l’espectacle despullat d’un home que<br />

ha perdut el seu coratge. A la vista d’un espectacle tan vergonyós,<br />

ni la mateixa pietat no pot esbandir completament la seva<br />

reprovació contra les estrelles permissives. Però aquesta dignitat<br />

augusta de què parlo no és la dignitat de reis i d’investidures,<br />

sinó la dignitat abundosa que no es cobreix amb<br />

vestidures. La veureu resplendir en el braç que branda una<br />

pica o que clava un clau; és aquesta dignitat democràtica que<br />

irradia en totes les mans sense fi des de Déu. Ell mateix! El<br />

gran Déu absolut! El centre i la circumferència de tota democràcia!<br />

La Seva omnipresència, la nostra divina igualtat!<br />

Si d’ara endavant atribueixo altres qualitats, encara que<br />

fosques, als mariners més baixos, renegats i proscrits, si teixeixo<br />

gràcies tràgiques al seu entorn; si fins i tot el més llastimós,<br />

per ventura el més rebaixat de tots ells, a vegades s’eleva<br />

a les muntanyes sublims; si toco el braç d’aquest<br />

treballador amb una mica de llum etèria, o si escampo un<br />

arc iris sobre la seva posta de sol plena de desastres, aleshores,<br />

Tu, just Esperit de la Igualtat, fes-me costat contra tots<br />

els crítics mortals, Tu que has estès una capa reial d’humanitat<br />

sobre tota la meva espècie! Fes-me costat, Tu, gran Déu<br />

democràtic!, que no negares Bunyan, 33 el pobre morè convicte,<br />

la perla pàl.lida i poètica, Tu que vestires amb fulles<br />

d’or del més fi, doblement martellejades, el braç mutilat i<br />

depauperat del vell Cervantes, Tu que elegires Andrew Jackson<br />

34 entre els còdols, que el posares sobre un cavall de guerra<br />

i que el feres retronar més alt que un tro! Tu que entre els<br />

177

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!