045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

at per l’aigua que els rems de sotavent gairebé no podien
treballar prou ràpidament per evitar ser arrabassats dels
escàlems.
Ben aviat ens trobàrem corrent enmig d’un vel extens i
difós de boira; no es veien ni vaixell ni bot.
—Endavant, nois —va xiuxiuejar Starbuck, cobrant encara
més a popa l’escota de la vela—. Encara hi ha temps de
matar un peix abans que arribi la torbonada. Allí hi torna a
haver aigua blanca! A prop! Salteu!
Poc temps després, dos crits fets molt junts un rere l’altre
a banda i banda de nosaltres denotaren que les altres baleneres
havien fet presa; però just les havíem sentit quan,
amb un xiuxiueig com un llamp feridor, Starbuck digué:
—Amunt!
I Queequeg, arpó en mà, va saltar sobre els seus peus.
Tot i que cap dels remers no s’enfrontava en aquells
moments amb un perill de vida o mort tan a prop davant
d’ells, no obstant això, amb els ulls fits en l’expressió intensa
de l’oficial que romania a popa, sabien que havia arribat
l’instant decisiu. També sentien una remor fortíssima de rebolcada,
com si cinquanta elefants es remenessin en el seu
jaç de palla.
A l’entretant, el bot continuava disparat a través de la
broma, les ones s’arrissaven i xiulaven al nostre voltant com
les crestes dreçades de dracs enfurits.
—Això és el gep! Allí, allí, clava-li! —va mormolar Starbuck.
Un so curt i precipitat va escapar del bot. Era el ferro disparat
per Queequeg. Aleshores, tot d’un plegat, en una sòlida
commoció es va produir una estrebada invisible des de
popa, mentre que per la proa semblar que la balenera topava
amb un escull. La vela va caure i es va trencar; prop de nosaltres
va saltar un borbolleig de vapor escaldador; a sota, quelcom
es va agitar i va tronar com un terratrèmol. Tota la tripulació
va quedar mig sufocada en ser llançada atropelladament
dins la blanca escuma englevada de la torbonada. Torbona-
300