045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

una mirada per la proa de sobrevent, i després torna i m’expliques
què hi has vist.
Per un moment vaig romandre una mica desconcertat
davant aquella ordre tan curiosa, sense saber exactament
com m’ho havia d’agafar, si com una facècia o seriosament.
Però el capità Peleg, concentrant totes les arrugues en una
mirada sorruda, em va fer partir a complir l’ordre.
Avançant i llambregant per la proa de sobrevent, em
vaig adonar que el vaixell, gronxant-se cap a l’àncora amb la
marea alta, ara apuntava obliquament vers la mar oberta. La
perspectiva era il.limitada, però extremament monòtona i
desagradable. No hi havia ni la més petita variació que jo
pogués veure.
—Bé, quin és el teu informe? —em digué el capità Peleg
quan hi vaig tornar—. Què has vist?
—No gaire cosa —vaig fer—. Només aigua. Hi ha un
horitzó considerable i em sembla que s’acosta torbonada.
—Bé, i què en penses de veure món? Vols voltar el cap
d’Hornos i veure’n una mica més encara, oi? No el pots veure
des d’on ets ara?
Jo estava una mica atabalat, però em calia anar a la pesca
de la balena i ho faria. I el Pequod era un vaixell tan bo
com qualsevol altre —em sembla que el més bo. Tot això
que pensava ho vaig repetir a Peleg. En veure’m tan resolt, va
dir-me la seva voluntat d’embarcar-me.
—I aniria bé, també, que firmessis els papers ara mateix
—afegí—. Apa, jo vinc amb tu.
Dient això, em va anar al davant fins a la cabina, sota
coberta.
Assegut al jou hi havia el qui em va semblar el més sorprenent
i fora del comú dels personatges. Va resultar ser el
capità Bildad, que juntament amb el capità Peleg era un dels
principals propietaris del vaixell; les altres parts, com passa
algunes vegades en aquests ports, pertanyien a una multitud
de petits rendistes: viudes, orfes i tutors; cadascun tenia en
propietat el valor aproximat d’un barraganet o un pam de
130