045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

130. el capell
I ara que, en el moment i en el lloc escaients, després d’un
creuer preliminar tan llarg i tan extens, semblava que Ahab
havia perseguit el seu enemic fins a un racó de l’oceà, després
d’haver rastrejat tots els altres caladors de balenes, per
matar-lo amb més seguretat; ara que es trobava molt a prop
de la latitud i de la longitud exacta on li havien infligit la ferida
turmentadora; ara que havien parlat amb un vaixell
que el dia abans s’havia topat amb Moby Dick; i ara que tots
els seus encontres successius amb vaixells diversos concordaven,
en ser contrastats, a demostrar la indiferència demoníaca
amb què la Balena Blanca destrossava els seus perseguidors,
fossin ofensors o ofesos; ara fou quan en els ulls del
vell capità hi va guspirejar alguna cosa, la contemplació de
la qual era difícil de suportar per a les ànimes febles. Com
l’estrella polar que no es pon mai, que durant la nit àrtica
de sis mesos manté durant tot el dia l’esguard penetrant, fix
i central, així el propòsit d’Ahab ara reverberava fixament
sobre la mitjanit constant de la tripulació tenebrosa. Senyorejava
de tal manera damunt d’ells, que tots els seus pressentiments,
dubtes, sospites, temors, volien amagar-se davall
de les seves ànimes, sense deixar germinar ni un bri ni
una fulla.
En aquell interval simbolitzador, tot l’humor, forçat o
natural, també es va esvair. Stubb ja no va intentar més provocar
un somriure. Starbuck ja no va intentar reprimir-los.
L’alegria i la tristesa, l’esperança i el temor, semblaven molts
en una polsina de la més fina i després encara més reduïts a
pols en el morter apedaçat de llauna de l’ànima de ferro d’Ahab.
Els mariners es bellugaven com màquines per la coberta,
sense parlar, conscients que l’ull despòtic del vell capità
els vigilava constantment.
Però si l’haguéssiu escodrinyat a ell en els moments més
secretament confidencials, quan pensava que no el mirava
cap més esguard que el seu, aleshores hauríeu vist que, així
646