045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

olcalladorament aclaparador, i els cercles cada cop més estrets
eren tan planetàriament veloços, que semblava que s’anava
a afalconar horitzontalment damunt ells. I malgrat que
els altres bots, sans i estalvis, encara rondaven per allí, no gosaven
entrar dins el remolí per atacar, no fos cosa que aquell
gest seu resultés ser el senyal de la destrucció immediata dels
proscrits en perill, Ahab i tots plegats, perquè en aquell cas
tampoc ells podien tenir esperances d’escapar-ne. Així és que
romanien amb els ulls esbatanats a la vorera exterior de la
zona terrible, el centre de la qual era ara el cap del vell capità.
A l’entretant, tot això s’havia albirat des del començament
des dels tamborets del vaixell que, orientant les vergues
en creu, arribà sobre l’escena; ara hi era tan a prop que
Ahab, des de l’aigua, cridà:
—Navegueu sobre...
Però en aquell moment un cop de mar provinent de
Moby Dick va trencar contra ell i el va negar per uns moments.
Però va poder tornar a sortir a la superfície i es va
escaure que es trobava a dalt d’una cresta d’ona.
—Aneu sobre la balena! Feu-la allunyar d’aquí!
El Pequod va emproar i trencant el cercle encantat va
aconseguir de separar la balena blanca de la seva víctima, i
tot d’una que es va allunyar sorrudament, els bots volaren a
rescatar Ahab.
Un cop arrossegat a dalt del bot de Stubb, amb els ulls encegats
de sang i amb els solcs de la cara quallats de saladina, la
llarga tensió que havia suportat es va trencar i Ahab va cedir,
desmaiat, al judici del seu cos. Durant una estona va quedar
estenallat al fons del bot de Stubb, com esclafat per les potes
d’un ramat d’elefants. Gemecs sense nom sortien del més
pregon del seu cos com sorolls desolats del fons de barrancs.
Però la intensitat d’aquella prostració física va servir,
precisament, per abreujar-ne la llargada. En el pas d’un instant,
a vegades els cors grans condensen en un únic dolor
profund la suma total d’aquelles penes superficials que s’escampen
suaument a través de les vides senceres d’homes
665