045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

que es posen superficialment a l’escletxa del forat, encastat a
la part més alta del cap de la balena? Car fins i tot quan neda
tranquil.lament per la mar encalmada, a ple migdia, amb el
seu gran gep assecat pel sol com el d’un dromedari en el desert,
fins i tot aleshores la balena sempre porta un petit bassiol
d’aigua damunt el cap, igual que a vegades veieu, sota un sol
abrasador, el cocó d’una roca ple d’aigua de pluja.
I no seria gaire prudent per al caçador de ser més curiós
del que toca sobre la naturalesa precisa d’aquest brollador.
No faria per ell que es posés a furgar-hi i que hi fiqués la
cara. No podeu anar amb el vostre pitxer a aquesta font, omplir-lo
i endur-vos-el ple. Perquè quan entreu en contacte
amb el broll, encara que sigui d’esquitllentes, els seus parracs
vaporosos de l’exterior faran que la pell us cogui febrilment
a causa de l’acidesa de la substància que la toca. I jo en
conec un que, en entrar en contacte encara més íntim amb
aquest brollador, no sé si per a algun objectiu científic o d’alguna
altra mena, això no ho sé dir, se li va pelar la pell de les
galtes i del braç. Per això, els baleners consideren verinós
aquest broll i procuren evitar-lo. Una altra cosa: he sentit
dir, i no ho dubto gaire, que si el broll us entra dins els ulls,
us quedareu cec. Aleshores, em sembla que la cosa més assenyada
que pot fer l’investigador és deixar en pau aquest
brollador mortal.
Però bé que podem fer hipòtesis, encara que no les puguem
provar i establir. La meva hipòtesi és aquesta: que el
brollador no és més que boira. Entre d’altres raons, em veig
portat a aquesta conclusió per consideracions referents a la
gran dignitat i sublimitat inherent al catxalot. El considero
una criatura no gens corrent ni superficial, per tal com és indiscutible
que no se’l troba mai en alfacs ni prop de les voreres,
i en canvi totes les altres balenes hi són algunes vegades.
És, alhora, greu i profund. I jo estic convençut que de tots els
caps de tots els éssers greus i profunds, com Plató, Pirró, el
Diable, Júpiter, Dante i tants d’altres, sempre en surt una
certa boira mig visible quan pensen pensaments profunds.
468