045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Ahab presideix la seva taula incrustada d’ivori com un
lleó marí, mut i amb crinera, a la platja blanca de corall, voltat
dels seus cadells bèl.lics però encara deferents. Cada oficial
esperava que li toqués la tanda de ser servit. Eren com
infants davant d’Ahab i, en canvi, Ahab no semblava amagar
gens d’arrogància social. Amb un sol pensament, els seus
ulls atents es clavaven en el ganivet del vell quan trinxava el
plat principal que tenia davant. No crec que per res del món
haguessin profanat aquell moment amb l’observació més
lleu, ni amb el tòpic tan neutral com és ara parlar del temps.
No! I quan el capità allargava el ganivet i la forquilla que
aguantaven el tall de carn i feia senyals a Starbuck perquè li
acostés el plat, l’oficial rebia l’aliment com si rebés una almoina;
i tallava suaument la carn; i s’ensurtava una mica si
per casualitat el ganivet rascava contra el plat, i mastegava
sense fer soroll, i s’empassava el menjar amb circumspecció.
Car, així com en el banquet de la coronació, a Frankfurt,
l’emperador germànic menja solemnement amb els set electors
imperials, així els àpats d’aquella cabina eren àpats solemnes
també, menjats enmig d’un silenci temible. No és
que el vell Ahab prohibís la conversació a taula; era, simplement,
que ell romania mut. Quin alleujament era per a l’ennuegat
Stubb quan una rata feia un cruixit sobtat a la sentina!
I el pobre petit Flask era el fill més jove, el menut
d’aquella avorrida reunió familiar. Per a ell eren els ossos de
la canella del bou salat, per a ell haurien estat les potes del
pollastre; car si Flask hagués gosat servir-se ell mateix, això
li hauria semblat quelcom d’equivalent a un lladronici en
primer grau. Si se servís ell mateix en aquella taula, sens
dubte no gosaria anar amb el cap alt mai més per aquest
món honest. Això no obstant, estrany és dir-ho, Ahab no li
ho havia prohibit mai. I si Flask s’hagués servit, és ben probable
que Ahab ni se n’hauria adonat. I allò que menys
gosava de servir-se Flask era la mantega. Ja fos perquè pensava
que els propietaris del vaixell no li’n deixaven menjar
perquè li faria sortir pigues a la seva pell clara i assolellada, o
214