045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

vol cosa bella, estranya, mig vista, evanescent, que se li escapa,
qualsevol aleta que guaita, que és descoberta confusament,
de forma indiscernible, li sembla l’encarnació d’aquests
pensaments fugissers que omplen l’ànima només
esquitllant-s’hi contínuament. En aquest estat d’ànim encantat,
el teu esperit reflueix al lloc d’on va venir, esdevé difós
a través dels temps i de l’espai, com les cendres panteistes
de Cranmer, 52 escampades i formant part de totes les
costes del globus.
Ara no hi ha altra vida en tu tret d’aquesta vida bressolada
que et comunica el vaixell que et serva suaument; i el vaixell
manlleva aquesta vida de la mar; i la mar ho fa de les marees
inescrutables de Déu. Però si quan aquest ensonyament,
aquest somni és en tu, mous un peu o una mà només una polzada,
o et deixes relliscar un punt, aleshores la teva identitat
retorna horroritzada. Planes sobre vòrtexs cartesians. I potser,
a migdia, en el moment més bell del dia, amb un esgarip mig
ofegat, cauràs per aquest aire transparent dins la mar estiuenca
per no tornar a pujar mai més. Alerta, panteistes!
(Entra Ahab; després, tots.)
36. l’alcàsser
No havia passat gaire temps després de l’afer de la pipa que
un matí, just després de l’esmorzar, Ahab, com tenia per costum,
va pujar a coberta pel balou de la cabina. La majoria de
capitans de marina se solen passejar en aquesta hora, així
com els terratinents, després de dinar, fan un tomb pel jardí.
Ben aviat es va sentir el seu pas ferm, d’ivori, quan feia
les seves rondes amunt i avall sobre unes taules tan familiaritzades
amb el seu trepig que totes eren ratades, com pedres
geològiques, amb la marca peculiar del seu caminar. I si
miràveu fixament aquell front seu arrugat i marcat, també
226