045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Teus poderosos camins terrenals sempre elegeixes els Teus
campions més selectes entre la reialesa dels senzills, fes-me
costat en això, oh Déu!
27. cavallers i escuders
Stubb era el segon oficial. Era nadiu del cap Cod i per això,
segons el costum local, li deien en Capcodenc. Era un baligabalaga,
ni covard ni valent, agafava els perills tal com venien
amb aire indiferent i en les crisis més imminents de la persecució
s’afanyava calmós i concentrat en la feina com un fuster
jornaler contractat per tot un any. Bon jan, tranquil i descurat,
presidia la seva balenera com si l’encontre més mortal
no fos altra cosa que un sopar i la tripulació els seus hostes
convidats. Era tan primmirat pel que feia a la comoditat de
la seva banda del bot com un vell cotxer de diligència ho
era amb la confortabilitat del seu pescant. Quan s’acostava a
la balena, en la justa abraçada mortal de la lluita, brandava la
llança implacable, fredament, de biaix, com un llanterner
xiulador el martell. Cantussejava velles tonades de rigodons
mentre estava tocar a tocar del monstre més enfurismat. Per
a aquest Stubb, el llarg costum havia convertit el barram
mortal en una còmoda butaca. No sabria dir què en pensava,
ell, de la mort. La qüestió podria ser si mai hi havia pensat,
però si mai s’havia escaigut que hagués inclinat la seva
ment per aquest cantó després d’un agradable sopar, no hi
ha dubte que, com a bon mariner, s’ho prenia com una
mena de crida de guàrdia per enfilar-se a corre-cuita cap a
l’arboradura i afanyar-se en alguna feina que ja trobaria
quan obeís l’ordre, i no abans.
Allò que, en altres coses, per ventura feia de Stubb un
home tan tranquil i despreocupat, que empenyia alegrement
el fardell de la vida en un món ple de quincallaires cerimoniosos,
tots ells inclinats cap a terra amb la seva càrrega; allò
178