045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Dempeus entre els apòstols Starbuck contemplava el
rumb tumultuós del Pequod i també el d’Ahab, que anava
fent guinyades per la coberta.
—Abans d’ara he estat assegut davant el dens foc de carbó
i l’he contemplat com refulgia, ple de la seva vida flamejant
turmentada, i l’he vist que finalment s’esvaïa, baixant,
baixant fins a convertir-se en pols muda. Vell dels oceans!
Què en quedarà, al final, de tota aquesta vida fogosa sinó un
petit munt de cendra!
—Sí —exclamà Stubb—, però cendra de carbó marí, no
ho oblideu, Starbuck... carbó de mar, i no el vostre vulgar
carbó de llenya. Bé, bé, vaig sentir remugar a Ahab: «Ara
algú m’ha col.locat aquestes cartes dins les meves mans velles,
i ha jurat que haig de ser jo qui hi jugui, i no d’altres.»
I maleït sigui, Ahab, però fas bé: viu en el joc i mor en el joc!
119. les espelmes
Els climes més càlids nodreixen les urpes més cruels: el tigre
de Bengala s’acota per bosquerrons perfumats de vegetació
incessant. Els cels més refulgents assolellen els trons més
mortífers: l’engorgada Cuba coneix tornados que no han escombrat
mai els plàcids països del nord. Així també s’escau
que en aquestes mars resplendents del Japó el mariner hi
troba la més horrorosa de les tempestes, el tifó. A vegades esclatarà
d’un cel sense cap núvol, com una bomba esclata damunt
un poble enlluernat i ensonyat.
Cap a l’horabaixa d’aquell dia el Pequod tenia el drap esqueixat
i amb l’arboradura despullada fou abandonat en la
lluita contra un tifó que l’havia envestit directament de cara.
En arribar la fosca, cel i mar bramulaven i es trencaven amb
el tro, i s’encegaven amb el llamp que il.luminava els mastelers
inutilitzats que sacsejaven els parracs que la primera fúria
de la tempestat havia deixat per divertir-s’hi més tard.
610