045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ques— ja foren inseparables, i Ahab s’allunyà a grans gambades,
sorrut, amb l’arma a la mà. El so de la seva cama d’ivori
i el so del mànec de noguer feien ecos de buit a cada
taula. Però abans d’entrar a la seva cabina es va sentir un soroll
lleuger, poc natural, mig burleta, però molt compassiu.
Oh, Pip, la teva rialla miserable, els teus ulls ociosos però inquiets,
totes les teves ganyotes i gesticulacions estranyes es
mesclaven plenes de significació amb la tragèdia negra d’aquell
vaixell melancòlic, i se’n burlaven!
114. el daurador
El Pequod va penetrar endins i endins cap al cor dels caladors
japonesos i ben aviat tot va ser agitació en les tasques de
la pesca. Sovint, amb un temps suau i agradós, es passaven
dotze, quinze, divuit i fins vint hores d’una tirada dins els
bots remant sense aturall, o navegant a vela, o avançant a
força de baiones a l’encalç de les balenes, o esperant tranquil.lament
durant un interval de seixanta o setanta minuts
que sortissin; tot això amb molt poc èxit per a tants d’afanys.
En aquelles ocasions, sota un sol feble, tot el dia surant
damunt les ones suaus que s’aixecaven lentament, asseguts
al bot lleuger com una canoa de bedoll, barrejats amb tanta
de familiaritat amb el glopeig suau que, com gats de llar de
foc, es refregava contra la regala, en aquelles ocasions
de quietud ensonyada és quan, observant la bellesa plàcida i
el fulgor de la pell de l’oceà, hom oblida el cor de tigre que
batega al seu interior i no voldria recordar que la seva pota
de vellut amaga una urpa cruel.
Aquests són moments en què el rodamón, en la seva balenera,
experimenta suaument un sentiment com filial, confiat
envers la mar, com si la mar fos terra. La mira com si fos
una terra de flors, i el vaixell llunyà que només mostra les
puntes dels mastelers sembla que malda per avançar no en-
599