045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

vell roure més despullat, més rude i més llampat arriba a fer
brostar alguns rebrolls verds per donar la benvinguda a unes
visitants de cor tan alegre. Així Ahab, a la fi, va respondre
una mica a les incitacions juganeres d’aquell dia virginal.
Més d’una vegada va fer brostar la florida feble d’una mirada
que, en qualsevol altre home, ben aviat s’hauria desclòs
en un somriure.
29. entra ahab; i després, stubb
Passaren alguns dies i, deixats per la popa el gel i els icebergs,
el Pequod ara es bressolava per la brillant primavera
de Quito, que, en mar, regna gairebé perpètuament al llindar
de l’agost etern del Tròpic. Els dies càlidament frescos,
clars, vibrants, perfumats, desbordants i excessius, eren
com gobelets de cristall de gelat persa acaramullat i empolsinat
amb neu d’aigua de roses. Les nits, estrellades i majestuoses,
semblaven dames altives vestides de vellut enjoiat,
que servaven a casa, en orgullosa solitud, el record dels seus
comtes conqueridors absents, els sols d’elms daurats! Per
dormir es feia difícil triar entre dies tan suggestius i nits tan
seductores. Però totes les bruixeries d’aquell temps sense
declivi no es limitaven només a oferir nous encisos i poders
al món exterior. A l’interior també afectaven l’ànima, especialment
quan arribaven les hores calmes i suaus de la posta;
aleshores la memòria feia néixer els seus cristalls així
com el gel transparent es forma de crepuscles silenciosos.
Tots aquells elements subtils treballaven més i més sobre el
tarannà d’Ahab.
La vellesa sempre està desvetllada, com si, com més
temps vinculat a la vida porta l’home, menys relació volgués
tenir amb tot el que s’assembli a la mort. Entre els capitans
de marina, els vells de barba grisa deixen molt sovint les lliteres
per visitar la coberta vestida de nit. Així passava amb
187