045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Una hora —digué Ahab, arrelat a la popa del seu bot,
i va mirar més enllà del lloc de la balena, cap als calitjosos espais
blaus i a les buidors extenses i encaterinadores de sotavent.
Fou només un instant, car immediatament va semblar
que els seus ulls s’aterbolinaven dins el seu cap quan va girar-se
per contemplar tot el cercle aquàtic. Ara la brisa refrescava
i la mar començava a inflar-se.
—Els ocells!... Els ocells! —cridà Tashtego.
En llarga taringa, com quan les garses reials emprenen el
vol, els ocells blancs ara volaven cap al bot d’Ahab, i quan
arribaren a poques iardes, començaren a voletejar damunt
l’aigua, giravoltant i tornant a giravoltar amb crits joiosos i
expectants. La seva vista era més esmolada que la de l’home:
Ahab no podia destriar cap senyal en la mar. Però de sobte,
escrutant les fondàries, va veure molt profundament una
clapa blanca vivent, no més gran que una mostela blanca,
que pujava a una velocitat prodigiosa i que s’engrandia a
mesura que pujava, fins que es va capgirar i aleshores es varen
veure clarament les dues llargues fileres corbades de
dents blanques i brillants que s’enfilaven surant des de la
pregonesa inescrutable. Era la boca oberta i la mandíbula
corbada de Moby Dick, i la seva mola vasta i ombrívola, encara
mig mesclada amb el blau de la mar.
La boca resplendent badallava sota el bot com una tomba
de marbre amb les portes obertes. Ahab va pegar una estropada
lateral amb el rem de governall i va fer girar de cop
l’embarcació per allunyar-la d’aquella aparició terrible. Després
va fer que Fedallah li canviés el lloc i va anar cap a la
proa, on, agafant l’arpó de Perth, va ordenar als homes que
agafessin els rems i es preparessin per ciar.
Ara bé, a causa d’aquell gir en rodó del bot damunt el seu
eix, la proa s’havia posat de cara al cap de la balena quan l’animal
encara era sota l’aigua. Però Moby Dick, com si s’hagués
adonat d’aquell estratagema amb aquella intel.ligència maliciosa
que hom li atribuïa, en un instant es va desviar de costat
i va envestir amb el seu cap tavellat directament per sota el bot.
662