045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Que no ha estat forjat, diu! —i agafant el ferro forjat
de Perth de la cameta, Ahab el va brandar enlaire tot exclamant—:
Mireu, nantuckès, en aquesta mà meva hi porto la
seva mort! L’acer d’aquesta llengüeta està trempat amb sang
i amb el llamp, i juro que el tremparé per tercera vegada en
aquell lloc calent que té darrere l’aleta, on la Balena Blanca
sent més intensament la seva vida maleïda!
—Doncs que Déu us guardi, capità... vegeu això —va indicar
el coi—. Només puc sepultar un home de cinc, tots
ben cepats, que ahir eren vius, però que abans de la nit ja
eren morts. Només aquest puc sepultar: els altres foren sepultats
abans de morir. Aneu rumb a la vostra tomba —digué.
I després, girant-se a la seva tripulació—: Esteu a punt,
aquí? Doncs col.loqueu la taula damunt el passamà i aixequeu
el cos. Doncs bé... Oh, Déu! —va avançar cap al coi
amb les mans alçades—: Que la resurrecció i la vida...
—Bracegeu a proa! Timó a sobrevent! —cridà Ahab
com llampeguejant els seus homes.
Però l’envestida sobtada del Pequod no fou prou ràpida
per escapar al so del patac del cadàver en caure a mar; ni
tampoc prou ràpida, de fet, per evitar que algunes de les
bombolles que saltaren enlaire no esquitxessin el buc amb el
seu baptisme espectral.
Quan Ahab s’allunyava lliscant del Delit marrit, l’estrany
taüt-boia que penjava a la popa del Pequod es va fer
visible ostensiblement.
—Ei, allí, mireu allí, mariners!—va cridar una veu de
mal averany en el seu deixant—. En va, oh forasters, fugiu
del nostre trist enterrament. Ens doneu la popa només per
mostrar-nos el vostre taüt!
652