045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

deia, encara que jo presentava les meves idees ben senzillament;
i, finalment, perquè no tenia cap dubte que sabia molt
més que no pas jo sobre la religió veritable. Em mirava amb
una mena d’afecte i compassió condescendents, com si pensés
que era una llàstima que un jove tan sensible com jo estigués
tan desesperadament perdut per a la pietat evangèlica pagana.
Finalment ens llevàrem i ens vestírem. I Queequeg es va
menjar un esmorzar prodigiosament reparador de calderetes
de totes classes, de manera que l’hostalera no va treure
gaire profit del seu ramadà. Després vàrem sortir per pujar a
bord del Pequod, vagarejant i escurant-nos les dents amb
espines d’halibut.
18. la seva marca
Quan ens acostàvem al final del moll en direcció al vaixell,
Queequeg amb l’arpó, el capità Peleg ens va saludar des del
seu wigwam amb veu alta i aspra, i ens digué que no s’havia
imaginat que el meu amic fos un caníbal; ens anuncià, a
més, que no deixava pujar caníbals a bord, excepte si mostraven
abans la documentació.
—Què voleu dir amb això, capità Peleg? —vaig dir jo, ja
saltant a les murades i deixant el meu camarada dret al moll.
—Vull dir —va replicar— que ha de mostrar-me els
seus papers.
—Sí —digué el capità Bildad amb la seva veu cavernosa,
traient el cap darrere del de Peleg fora de la cabana—. Ha de
demostrar que s’ha convertit. Fill de la tenebra —afegí girant-se
cap a Queequeg—, ets en el present en comunió
amb alguna església cristiana?
—I ara! —vaig fer jo—. És membre de la Primera Església
Congregacionalista.
Aquí cal dir que molts dels salvatges tatuats que s’embarcaven
a Nantucket acabaven convertits a les esglésies.
147