045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Alto! —va bramar Ahab, empentant-lo cap a l’orla—.
Homes al bot! Quin rumb portava?
—Déu del Cel! —exclamà el capità anglès, a qui era feta
la pregunta—. Què passa? Anava rumb est, em sembla...
Que s’ha tornat foll, el vostre capità? —va xiuxiuejar a Fedallah.
Però Fedallah es va posar un dit als llavis i va lliscar part
damunt l’orla per agafar el rem de governall del bot. Ahab,
fent gronxar el palanqui d’esquarterar cap a ell, va ordenar
als mariners del vaixell que es preparessin per baixar-lo.
Un moment més tard ja estava dempeus a la popa del
bot i els homes de Manila saltaven als rems. En va el cridava
el capità anglès. D’esquena al vaixell foraster i amb la cara
enfocada cap al seu, dura com el pedrenyal, Ahab va romandre
dret i tibat fins que arribaren al costat del Pequod.
101. la garrafa
Abans que el vaixell anglès no es perdi de vista, que quedi
anotat aquí que havia salpat de Londres i que portava el
nom del difunt Samuel Enderby, comerciant d’aquella ciutat,
fundador de la famosa casa balenera d’Enderby & Sons,
una casa que, en la meva pobra opinió de balener, no va gaire
endarrere de les cases reials unides dels Tudor i dels Borbons,
quant a l’interès històric real. Els meus nombrosos
documents de pesca no aclareixen de quants anys ençà existia
aquesta gran casa balenera abans de l’any del Senyor de
1775. Però aquell any va armar els primers vaixells anglesos
que es varen dedicar regularment a la caça del catxalot. Val
a dir que, unes quantes dècades abans (d’ençà de 1726), els
nostres valents Coffin i Macey, de Nantucket i del Vinyeard,
havien encalçat aquest leviatan en grans flotes, però només
pel nord i pel sud de l’Atlàntic i per enlloc més. Que quedi
aquí registrat que els nantuckesos foren els primers de la
547