045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

amb l’atac del cap d’Hornos, amb l’atuell de plata i amb el
que el capità Peleg m’havia dit d’ell quan me n’anava del vaixell
el dia abans. I amb la predicció de l’índia Tistig, i amb el
viatge que tots dos ens havíem compromès a fer, i amb cent
altres coses ombrívoles.
Jo estava decidit a aclarir si aquell espellifat Elies ens ensarronava
o no, i amb aquesta intenció vaig creuar el carrer
amb Queequeg i vaig refer el camí per l’altra banda. Però
Elies va passar de llarg, sense que semblés haver-nos vist.
Això em va alleugerir, i, una vegada més, aquest cop em
sembla que definitivament, el vaig considerar un impostor
en el fons del meu cor.
20. tot en moviment
Varen passar un dia o dos i hi va haver una gran activitat a
bord del Pequod. No solament s’hi apedaçaven veles velles
sinó que també n’arribaven de noves a bord, i farcells de
lona enrotllats i moles de cap. En resum, tot demostrava que
els preparatius del vaixell s’acabaven a tota velocitat. El capità
Peleg no baixava mai a terra o ho feia rares vegades: estava
assegut dins el seu wigwam vigilant de prop els mariners.
Bildad feia totes les compres i els proveïments als
magatzems; i els homes destinats a la bodega o a l’aparell
treballaven fins ben entrada la nit.
L’endemà del dia que Queequeg havia firmat el contracte,
fou donat avís a tots els hostals on sojornava la companyia
del vaixell que s’havien de pujar a bord tots els baguls
abans de la nit, car no calia dir que el vaixell salparia ben
prest. Així és que Queequeg i jo hi portàrem les nostres
andròmines, però en canvi decidírem dormir en terra fins al
darrer moment. Sembla, però, que sempre avisen amb molt
de temps en aquests casos, i el vaixell no va salpar fins alguns
dies més tard. No és estrany, perquè hi havia un munt de fei-
155