045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

amb la Natura, en els ritmes de la qual volgueren descobrir
l’essencialitat de la vida humana. El mar és, des d’aquesta
perspectiva, la manifestació més suggestiva d’una natura
atractiva i misteriosa. No és estrany, doncs, que els escriptors
romàntics es lliuressin a la temptació metafòrica i real del
viatge marí. Tampoc no és estrany que aquest romanticisme
impregnés la filosofia transcendentalista d’Emerson quan
predicava l’harmonia de l’home i la natura i en derivava la
divinitat inherent a tot ésser humà. És així que podem entendre
millor que el capità Ahab, de la mà de Melville, exclami:
«Oh, natura! Oh ànima d’home! Que lluny de tota possible
expressió són les teves analogies travades!»
És damunt aquesta analogia natura/ànima humana, forma
extrema del recurs a la personificació, que els romàntics
bastiren llurs estructures simbòliques. Moby Dick,la gegantina
balena blanca, se’ns apareix com un dels mites més poderosos,
per tal com ens ofereix una imatge única i ambivalent,
feta de tot l’horror i tota la bellesa de la natura, que ens
fa partícips de la contemplació al.lucinada i fascinant de la
força cega, buida, primigènia i fatal de la natura, símbol perenne
del misteri de l’existència.
Hi ha en la tradició romàntica en llengua anglesa dos llibres
que cal relacionar amb el Moby Dick de Melville: El Poema
del Vell Mariner de Coleridge i Les Aventures d’Arthur
Gordon Pym de Poe. A part de les grans diferències formals,
aquests tres llibres ens presenten una idèntica proposta de
viatge més enllà de tot món conegut, una davallada a les
profunditats de l’abisme, un correlat objectiu del dramàtic
viatge al fons de la pròpia consciència; tots tres, en definitiva,
estan dominats per la força de la imaginació simbòlica:
els personatges es veuen arrossegats per una mena de vertigen
al.lucinatori vers una visió d’infinitud, o bé viuen una
suspensió del seny i la voluntat com si el seu jo s’hagués talment
confós amb el miratge dels ritmes encalmats de les aigües
tranquil.les i profundes, són testimonis espaordits del
fantasma de la mort-en-vida que els corprendrà de manera
16