045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

l’arpó! I forja’m primer dotze verguerines per a l’espiga, i
després cargola i enrevoltilla i malla aquestes dotze peces
juntes com si fossin caps i filàstiques d’un calabrot. Ràpid!
Jo manxaré el foc!
Quan finalment varen estar fetes les dotze verguerines,
Ahab les va provar d’una en una enrevoltillant-les amb la
seva pròpia mà al voltant d’un pern llarg i dur.
—Una tara! —digué refusant la darrera—. Torna-la a
treballar, Perth.
Fet això, Perth anava a començar a soldar les dotze peces
en una sola quan Ahab li va aturar la mà i digué que ja soldaria
ell la seva pròpia arma. I mentre el capità Ahab mallava
damunt l’enclusa amb alens regulars i panteixants, mentre
Perth li anava passant les vergues candents una darrere
l’altra i la fornal apressada llançava amunt la seva intensa
flamarada, el Parsi 158 va passar silenciosament i, inclinant el
cap damunt el foc, va semblar que invocava alguna maledicció
o alguna benedicció per a aquella tasca. Però quan Ahab
va mirar enlaire, ell es va esquitllar.
—Què hi fan aquella colla de llucifers rondant per allí?
—mormolà Stubb, observant des del castell de proa—.
Aquell Parsi ensuma el foc com el sofre, i ell mateix en fa
olor, com la cassoleta calenta d’un mosquetó.
Finalment l’espiga, conformada en una vara completa,
va rebre la calor final. I quan Perth la va ficar dins el bidó
d’aigua per refredar-la, va xiular i va escopir un vapor escaldador
a la cara inclinada d’Ahab.
—Que em vols marcar, Perth? —digué el capità, amb
una sotragada de dolor—. Que potser no he fet altra cosa
que forjar el meu propi ferro de marcar?
—Déu no ho vulgui, capità... però em temo una cosa...
Aquest arpó, no deu ser pas per a la Balena Blanca, oi?
—Per al diable blanc! Però ara anem a les llengüetes. Les
has de fer tu mateix, ferrer. Aquí tens els meus raors... són de
l’acer més bo. Té, i fes les llengüetes tan esmolades com les
agulles de neu del mar de Gel.
597