045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

més poderoses contra les roques i les deixa allí, tocar a tocar
de les restes dels vaixells naufragats. Cap misericòrdia ni cap
poder no la governen, tret dels seus propis. Panteixa i esbufega
com un corser foll en plena batalla, perdut el genet; així
l’oceà sense amo es desborda per la terra.
Considereu la subtilesa de la mar. Les seves criatures més
temibles s’esquitllen sota l’aigua, invisibles en la seva major
part, i s’amaguen sota els tons encisadors de l’atzur. Considereu
també la diabòlica brillantor i la bellesa de moltes de
les seves tribus més despietades, com per exemple la forma
exquisidament embellida de moltes espècies de taurons.
Considereu, encara, el canibalisme universal de la mar; totes
aquestes criatures seves que es devoren mútuament i es fan
una guerra eterna des que el món és món.
Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda,
amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no
trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres
mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra
verdejant, així en l’ànima de l’home hi ha una Tahití insular,
plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors
de la vida mig coneguda. Que Déu us guardi! No us allunyeu
d’aquesta illa, que no hi podreu retornar pus mai!
59. el pop
Travessant lentament entre els prats de brit, el Pequod encara
mantenia el rumb nord-est cap a l’illa de Java. Un airet
suau empenyia la quilla, de manera que, enmig d’aquella serenitat
que el voltava, els seus tres grans pals esmolats es
gronxaven dolçament en aquella brisa llangorosa com tres
dolces palmeres en una planura. I encara, a intervals espaiosos
en la nit platejada, es veia el broll solitari i incitador.
Però un blau matí transparent, quan una bonança gairebé
sobrenatural s’estenia damunt la mar, per bé que no l’a-
360