045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però una vegada, el més vell de la colla de Tashtego, un vell
indi gay-head de la tripulació, va afirmar supersticiosament
que fins que no va arribar ben bé a la quarentena Ahab no
havia quedat llampat d’aquella manera, i que allò no li provenia
de la fúria d’una baralla mortal, sinó d’una contesa
amb els elements de la mar. Però aquell suggeriment foll va
semblar negat implícitament per la insinuació d’un home
de l’illa de Man, un vell sepulcral de cabells grisos que no havia
embarcat mai a Nantucket i, per tant, encara no havia
posat mai els ulls sobre l’estrany Ahab. No obstant això, les
velles tradicions marineres, les creences immemorials, havien
investit aquell vell de Man amb poders sobrenaturals de
discerniment, de manera que cap mariner blanc no el va
contradir seriosament quan va dir que si mai el capità Ahab
obtingués el darrer repòs —cosa que difícilment s’esdevindria,
va mormolar—, aleshores, qualsevulla qui fes el darrer
ofici al mort li trobaria una marca de naixement des de la
coroneta a la planta dels peus.
Em va afectar tan poderosament l’aspecte fúnebre d’Ahab
i la marca lívida que el ratllava, que en els primers moments
gairebé no vaig notar que no poca de la funestitat
aclaparadora era deguda a la bàrbara cama blanca sobre la
qual s’aguantava parcialment. Ja m’havia assabentat prèviament
que aquella cama d’ivori havia estat emmotllada en
mar amb l’os polit de la mandíbula d’un catxalot.
—Sí, fou desarborat prop del Japó —digué una vegada
l’indi vell de Gay Head—, però igual que la seva nau desarborada,
ell va embarcar un altre arbre sense tornar a port a
buscar-lo. En té un buirac ple.
Em va sorprendre la postura singular que mantenia.
A cada banda del castell de popa del Pequod, ben a prop dels
obencs de mitjana, hi havia un forat fet amb filaberquí, d’una
mitja polzada de fondària aproximadament, practicat a la
taula. La seva cama d’os s’aguantava dins aquest forat i, amb
un braç alçat, agafant-se a un obenc, el capità Ahab es dreçava,
tibat, mirant recte més enllà de la proa sempre capbusse-
185