045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

alena, hauríeu de veure les coses còmiques que fa en arribar
al port. Quan encarrega el seu vestuari de mariner, fa posar
botons de campanetes a les armilles i travetes als pantalons de
lona. Ah, pobre taujà! Amargament es trencaran aquestes travetes
a la primera galerna udoladora, quan siguis engolit, tu,
travetes, botons i tota la resta, per la gola de la tempesta!
Però no us penseu que en aquesta famosa vila només hi
ha arponers, caníbals i terrossos per mostrar als visitants. En
absolut. New Bedford és encara un lloc estrany. Si no hagués
estat per nosaltres els baleners, aquest bocí de terra potser estaria,
encara ara, en condicions tan bàrbares com la costa
del Labrador. Tal com és ara, hi ha parts de terra endins que
us fan estremir de tan esquerpes com són. La mateixa ciutat
és potser el lloc més car per viure-hi de tot New England.
Certament, és terra d’oli, però no com Canaan. També és terra
de dacsa i de vi. Pels carrers no hi corre la llet, i a la primavera
no pavimenten els carrers amb ous frescs. En canvi,
malgrat tot això, a cap altre lloc d’Amèrica, no hi trobareu
cases més luxoses, parcs i jardins més opulents que a New
Bedford. I d’on vénen? Com han estat plantades en aquesta
contrada d’escòria descarnada?
Aneu i contempleu els emblemàtics arpons de ferro al
voltant d’aquella mansió superba, i les vostres preguntes
seran contestades. Sí, totes aquestes cases magnífiques i
aquests jardins florits provenen dels oceans Atlàntic, Pacífic
i Índic. Sí, totes i cadascuna foren arponejades i arrossegades
fins a aquí des de les fondàries de la mar. Pot Herr Alexander 7
realitzar un joc de mans com aquest?
Diuen que a New Bedford els pares donen balenes a les filles
com a dot, i reparteixen les nebodes amb uns quants
marsuïns cada una. Cal anar a New Bedford per veure
unes noces brillants perquè, diuen, hi ha dipòsits d’oli a
totes les cases, i durant la nit cremen incessantment espelmes
d’esperma de balena.
A l’estiu és agradós veure la ciutat plena de bells aurons:
llargues avingudes de verd i or. I a l’agost, elevats en l’aire, els
85