045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—La vostda vodacitat, gedmans taudons, no en teniu
culpa, è de natuda, i no s’hi pot fed dè; pedò dominar aquesta
natuda pedvedsa, això heu de fer. Sou taudons, vitat, pedò
si domineu el taudó que hi ha en vatdus, què, doncs aiavòdens
sedeu àngels, pedque un àngel no è altda cosa que un
taduó ben dominat. I ada, escolteu, sigau educats, només
pdoveu de sedvid-se com pedtoca aquesta balena. No pdengueu
la bocinada de la boca del veí, dic. Que no té igual dedet
un taudó que un atde a aquesta balena? I, dedéu!, cap ni
un teniu dedet a aquesta balena, pedquè aquesta balena è
d’algú atde. Io sé que alguns teniu una bocota molt gdossa,
més gdossa que atdes, però aiavòdens hi ha bocotes gdosses
que són de panxes petites; pedò la gdossàdia de la boca no è
ped engolir més molt, sinó ped agafar una bocinada més
gdossa pels companys taudons més petits que no poden ficad-se
dins el batibui i servid-se eis mateixos.
—Molt bé, vell Llanut! —cridà Stubb—. Això és cristià,
a fe! Au, continua!
—No sedveix de dè seguir, aquests maleïts bdètols no
s’acuden de fed denou i d’esbatussad-se, mestde Stubb, i
no senten ni una padaula. No s’ho val pdedicar aquests maleïts
golafdes, com digueu vós, fins que siguin panxa plena, i tenen
una panxa sense cul; i quan la tinguin plena, tampoc no
escoltadan pedquè s’enfonsadan i niran a dodmir al codal i
no sentidan dè de dè mai més.
—A fe, que a mi em sembla també així; per tant, dóna’ls
la benedicció, Llanut, i jo me’n vaig al meu sopar.
Aleshores el Llanut va alçar les mans sobre la xurma de
peixos, va elevar la seva veu de xiulet i cridà:
—Maleïts gedmans! Podeu fed tant de sodoi com us plaga,
atipeu’s-e la panxa fins que debenteu! ... i despdés modiu-se!
—I ara, cuiner —digué Stubb, retornant al seu sopar a
l’argue—, posa’t allà mateix on eres abans, aquí, ben davant
meu, i fes atenció.
—Fai atenció —digué el Llanut, repenjant-se novament
damunt les estenalles en el lloc ordenat.
382