045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ner?, ara véns aquí i m’amolles una mentida tan terrible com
això que m’has dit tot just ara, eh? —digué Stubb—. On et
penses que vas, cuiner?
—Cap dedet al iit —va rondinar, mig girant-se.
—Alto! Posa’t a la capa! Jo dic quan et moris, cuiner. És
una pregunta terrible, oi? Què me’n contestes, ara?
—Quan aquet vei modi —digué el negre lentament, i
canvià del tot el seu aire i el seu capteniment—, ei mateix no
nidà a cap banda, sinó que vindà un àngel beneït i se l’endudà.
—Se l’endurà? Com? Amb un cotxe de quatre cavalls,
com s’emportaren Elies? I on se l’emportarà?
—Aià dalt —digué el Llanut, alçant les estenalles part damunt
el seu cap i aguantant-les enlaire amb tota solemnitat.
—Així que esperes pujar dalt de la cofa del pal major, oi
cuiner, quan siguis mort? Que no saps que com més amunt
t’enfilis més fred agafaràs? A la cofa major, oi?
—Io no hai dit això —digué el Llanut, novament sull.
—Tu has dit allà dalt, oi que ho has dit? I ara mira tu mateix
on apunten les estenalles. Però per ventura esperes arribar
fins al cel rampant per la boca de llop, cuiner. Però no,
no, cuiner, no hi arribaràs si no vas pel camí que toca, és a dir,
per l’arboradura. És un afer enrevessat, però cal que es faci, o
si no no va. Però cap de nosaltres no som encara al cel. Baixa
les estenalles, cuiner, i escolta les meves ordres. Que em sents?
Aguanta la gorra amb una mà, cuiner, i planta’t l’altra damunt
el cor quan jo dono ordres, cuiner! I ara! Aquí tens el
cor, tu? Això és la butza! Més amunt, més amunt... aquí mateix,
ara hi ets. Ara aguanta la mà aquí i escolta atentament.
—Ben atentament —digué el vell negre, amb les mans
allà on calia, i bellugava el cap grisós com si volgués posar
totes dues orelles de cara al mateix temps.
—Molt bé, doncs, cuiner: ja veus que aquest filet de balena
que m’has fet era tan redolent que me l’he hagut de
treure de davant tan aviat com he pogut; ho has vist, oi? Bé,
doncs, d’ara endavant, quan em cuinis un altre filet de bale-
384