045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Pip (arraulint-se sota el gigre):
Alegres, diu? Que Déu els ajudi! Cric-crac, enllà va l’estai
de floc! Boom, bang! Déu! Acota’t més, Pip, que aquí
ve la verga de sobregoneta! Això és pitjor que estar pels
boscs fuetejats en el darrer dia de l’any! Qui s’enfilaria
ara a cercar castanyes? Però ells hi pugen, flastomant, i jo
m’estic aquí i no hi vaig. Tenen bones perspectives, ells:
són camí cap al cel. Agafa’t fort, noi! Renans, quina torbonada!
Però aquests vailets encara estan pitjor que no
pas jo... aquí teniu les vostres torbonades blanques, xicots!
Torbonades blanques? Balena blanca! Crrrsss! Just
acabo de sentir-ne parlar, d’aquesta balena blanca... només
n’he sentit parlar una vegada, aquesta mateixa vesprada,
i em fa tremolar com si fos el meu alduf. I aquest
vell, que és com una serp anaconda, els ha fet jurar que
la caçarien! Oh, tu, gran Déu blanc que ets allà dalt, no
sé on, enmig de la foscor, tingues pietat d’aquest pobre
noiet negre d’aquí baix. Guarda’l de tots els homes que
no tenen entranyes per sentir por!
41. moby dick 59
Jo, Ismael, era un d’aquella tripulació. Els meus crits s’havien
elevat amb els crits de tots els altres. El meu jurament
s’havia mesclat amb els seus. I més fort cridava, i martellejava
i colpejava el meu jurament perquè tenia el terror en l’ànima.
En mi hi havia un sentiment salvatge, místic, de simpatia:
la contesa sense treva d’Ahab semblava meva. Amb
l’oïda delerosa em vaig assabentar de la història d’aquell
monstre assassí contra el qual jo i els altres havíem fet els
nostres juraments de violència i venjança.
Feia un temps que, només a intervals, la Balena Blanca,
solitària, allunyada, rondava per les mars incivilitzades més
freqüentades pels pescadors de catxalots. Però no tots en co-
246