045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Potser amb això Stubb insinuava indirectament que, tot
i que l’home estima els seus semblants, també és un animal
que fa diners i aquesta propensió ben sovint interfereix en la
seva benevolència.
Però tots nosaltres estem en mans dels déus. I Pip va tornar
a saltar. Fou en unes circumstàncies molt similars a la
primera representació, però aquesta vegada no es va endur
la cabestrera amb el pit i, per tant, quan la balena va arrencar
a córrer, Pip va quedar enrere enmig de la mar, com el
bagul d’un viatger apressat. Ai las! Stubb va fer tenir massa
veritat a la seva paraula. Era un dia serè, bell i generós; la
mar reverberava, calmada i freda, i s’estirava plana a tot al
voltant, fins a l’horitzó, com un pa de metall batifullat fins
al punt més extrem. Pujant i baixant en la mar, el cap d’eben
de Pip semblava un clavell d’espècies. No s’havia alçat cap
ganivet de bot quan havia caigut ràpidament per popa.
Stubb li va girar inexorablement l’esquena i la balena fou eixalada.
En tres minuts, tota una milla d’oceà sense voreres va
separar Pip i Stubb. Des del centre de la mar, el pobre Pip girava
el seu cap negre, fràgil i rinxolat, vers el sol, un altre
nàufrag solitari, per bé que més alt i més brillant.
En temps de bonança, nedar en mar oberta és tan fàcil
per a un nedador expert com cavalcar en terra en un carruatge
de molles. Però la solitud terrible és intolerable. La
concentració intensa en si mateix, al bell mig d’aquesta immensitat
inhumana, Déu meu!, qui ho podria explicar? Fixeu-vos
que quan els mariners en dies de calma blanca es
banyen en mar oberta, fixeu-vos com s’arramben al vaixell i
només es mouen amunt i avall dels seus costats.
Però Stubb, havia realment abandonat el pobre negret al
seu fat? No. Si més no, no en tenia la intenció. Perquè en el
deixant del seu bot hi havia dos altres bots i sens dubte suposava
que anirien ràpidament cap a Pip i el recollirien. Tot
i que, en realitat, aquestes consideracions envers els remers
en perill per la seva pròpia indecisió no sempre són demostrades,
en casos semblants, per part dels caçadors; i casos
515