045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

altres coses. Ara tenia resposta la llarga súplica de la meva joventut:
aquell oceà serè s’allargava davant meu, cap a l’est,
en milers de llegües d’atzur.
Hi ha no se sap ben bé quin misteri dolç en aquesta mar,
el glopeig suau i terrible de la qual sembla parlar d’alguna
ànima oculta de davall. Com aquelles ondulacions llegendàries
del sòl d’Efes damunt de la tomba de sant Joan Evangelista.
156 I és comprensible que, damunt aquestes pastures
marines, aquestes praderies aquàtiques i aquests camps de
terrissaires dels quatre continents, les ones s’alcin i caiguin,
en el seu flux i reflux incessant; perquè aquí, milions de siluetes
i ombres mesclades, somnis ofegats, somnambulismes
i ensonyaments, tot allò que nosaltres anomenem vides
i ànimes, són aquí somiant i somiant, remenant-se com dorments
en els seus llits: així són les ones sempre agitades per
la seva inquietud.
Per a qualsevol rodamón màgic i pensarós, aquest Pacífic
deu ser per sempre més, un cop observat, la seva mar
adoptiva. Fa gronxar-se les aigües més centrals del món, car
l’oceà Índic i l’Atlàntic són només els seus braços. Les mateixes
ones banyen els dics de les ciutats californianes acabades
de construir, plantades ahir mateix per la raça més
recent dels homes, i renten les esvaïdes però encara engorgades
faldes de terres asiàtiques, més antigues que Abraham,
mentre que per entremig hi suren vies làcties d’illes de corall,
i arxipèlags desconeguts de terres baixes i infinites, i Japons
impenetrables. Així aquest Pacífic misteriós i diví encercla
tota la mola del món, i de totes les costes en fa una sola
badia per a ell. Sembla el cor de la terra, bategant en marees.
Elevats per aquestes onades eternes, heu de reconèixer forçosament
el seductor déu i inclinar el cap davant Pan.
Però pocs pensaments sobre Pan agitaven el cervell d’Ahab,
mentre romania com una estàtua de ferro en el seu lloc
de costum a tocar dels obencs de mitjana, i amb un oronell
ensumava sense adonar-se’n el mesc ensucrat que venia de
les illes Bataan (en els boscos dolços de les quals es devien
591