045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

La seva llanterna es gronxava a la mà, que la serrava fermament.
Tot i que el cos estava dreçat, el cap havia caigut enrere
de manera que els ulls clucs miraven cap a l’agulla de
l’espieta collada a un bau del sostre. 73
«Vell terrible! —va pensar Starbuck amb un estremiment—.
Adormit i tot enmig d’aquesta galerna, encara mires
fermament el teu propòsit.»
52. l’albatros
Al sud-est del cap, al llarg de les llunyanes Crozett, un bon
lloc de pesca de balenes franques, va guaitar una vela a
proa. Era un vaixell anomenat Albatros. Així que s’acostava
lentament, des de la meva talaia elevada al tamboret del
trinquet, vaig tenir una bona vista d’aquell espectacle tan
remarcable per a un novell com jo en els llunyans caladors
oceànics: un vaixell balener en mar i absent de molt temps
ençà de casa.
Com si les ones fossin calafats, aquella embarcació era
esblanqueïda com l’esquelet d’una morsa embarrancada.
Aquella aparició espectral tenia els costats marcats amb
llargs canals de rovell vermellenc, mentre que tota l’arboradura
i l’eixàrcia eren com branques espesses d’arbres coberts
de gebrada. Només duia desplegades les veles baixes.
Era un espectacle extravagant veure els seus guaites barbuts
als tres tamborets. Semblaven vestits de pells d’animals,
tan esquinçades i apedaçades estaven aquelles robes
que havien sobreviscut prop de quatre anys de creuer.
Dempeus en argolles de ferro clavades al masteler, s’inclinaven
i es gronxaven damunt una mar insondable. I malgrat
que quan el vaixell va lliscar lentament prop de la nostra
popa, tan a prop que els sis homes que érem en l’aire
gairebé hauríem pogut saltar dels nostres tamborets als de
l’altra nau, aquells pescadors d’aspecte desolat ens miraren
313