045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ensabonar-se la cara. Jo vigilava per veure on guardava el
raor, quan heus aquí que agafa l’arpó del costat del llit, en
treu el mànec de fusta, desembeina la fulla, l’esmola una
mica amb la bota i, acostant-se al bocí de mirall que hi ha a
la paret, comença a afaitar-se vigorosament, o, més ben dit,
a arponejar-se les galtes.
Em sembla, Queequeg, que això és utilitzar la millor navalleria
Roger 6 amb venjança. Més endavant ja no em vaig
sorprendre tant amb aquella operació perquè vaig saber que
el tall d’un arpó és fet de l’acer més fi, i que les seves vores
rectes es mantenen sempre extremament esmolades.
Ben aviat va haver enllestit la resta del seu abillament i
va sortir orgullosament de la cambra embolicat amb el gran
capot de pilot i brandant l’arpó com un bastó de mariscal.
5. l’esmorzar
Jo el vaig seguir ràpidament. En baixar al bar, em vaig acostar
molt complagut a l’hostaler ganyotaire. No li tenia gens
de malícia, tot i que no m’havia fet pas poca befa amb la
qüestió del meu company de llit.
Això no obstant, una bona rialla és una cosa excel.lent, i
més aviat una bona cosa malauradament escassa. Així és que
si cadascú, en la seva pròpia persona, ofereix matèria per a
una bona facècia a qualsevulla, permeteu-li que no es faci
enrere i encara empenyeu-lo alegrement que faci i es deixi
fer en aquest sentit. I l’home que té quelcom d’abundantment
risible en ell, tingueu la seguretat que hi ha més en
aquest home del que potser us imagineu.
La sala del bar ara era plena dels hostes que s’hi havien
deixat caure la nit abans, als quals jo encara no havia donat
una bona llambregada. Gairebé tots eren baleners; primers,
segons i tercers oficials, mestres d’aixa, boters, ferrers, arponers,
mariners; una colla de gent colrada i fornida, amb bar-
81