045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

mitja d’una padrina vella. Però sigui com sigui, l’agulla no
recupera mai, de bell nou i per ella mateixa, la virtut original
que s’ha tudat o perdut d’aquesta manera. I si en són
afectats els compassos de la bitàcola, el mateix destí tenen
tots els altres que hi pugui haver al vaixell, fins i tot el col.locat
més profundament, al paramitjal.
Plantat amb tota circumspecció davant la bitàcola i observant
les agulles desviades dels compassos, el vell capità
calculà la posició exacta del sol amb el cantell de la seva mà
estirada i va concloure que les agulles estaven exactament invertides.
Aleshores va donar les ordres per tal que el rumb del
vaixell fos variat en conseqüència. Les vergues foren bracejades
dificultosament a sobrevent i una vegada més el Pequod
va emproar impàvidament en vent contrari, car el vent suposadament
propici no havia fet altra cosa que burlar-se d’ell.
A l’entretant, fossin quins fossin els seus pensaments secrets,
Starbuck no digué res sinó que va donar les ordres necessàries,
mentre que Stubb i Flask —que en un cert grau
semblava que compartia els seus sentiments— assentien
igualment sense remugar. Pel que fa als mariners, si bé alguns
d’ells rondinaven en veu baixa, la por que tenien d’Ahab
era més gran que la por que tenien al fat. I com altres vegades,
els arponers pagans no es varen deixar impressionar
gairebé gens; i si n’estaven, era només per un magnetisme
que l’inflexible Ahab havia exercit en els seus cors iguals.
Durant una estona el vell capità va passejar-se per coberta,
consirós de somnis. Però va escaure’s que, en relliscar
amb el taló d’ivori, va veure els tubs de coure del quadrant,
tots esclafats, que el dia abans ell havia tirat a coberta.
—Tu, pobre i orgullós observador del cel i pilot del sol,
que ahir et vaig destruir i avui els compassos haurien volgut
destruir-me a mi. Sí, sí. Però Ahab encara és amo del magnetisme
natural. Senyor Starbuck... una llança sense mànec, una
maça de cabota i la més petita de les agulles del veler. Ràpid!
Potser a més de l’impuls que li dictava allò que havia de fer
hi havia alguns motius de prudència, l’objectiu dels quals po-
627