045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

curiosos els somnis, era que enmig de tota aquella ràbia que
jo tenia, d’alguna manera pensava entre mi mateix que, ben
mirat, aquella guitza que m’havia clavat Ahab no era un insult
tan gran com això. I ara, pensava, per què ens esgatinyem?
Tanmateix no és una cama de veritat, és només una
cama falsa. I hi ha una gran diferència entre un cop viu i un
cop mort. Això és el que fa que una bufetada amb la mà,
Flask, sigui cinquanta vegades més bèstia d’aguantar que no
pas una garrotada. El membre viu... fa que l’insult sigui viu,
noi. I jo pensava tot el temps, fixa-t’hi, mentre colpejava els
meus dits estúpids contra aquella piràmide maleïda..., tan
confús i contradictori era tot, dic, pensava tot el temps entre
mi mateix: què és ara la seva cama sinó un bastó... un bastó
d’os de balena. Sí, pensava jo, ha estat només una pallissa de
per riure, només m’ha aballenat, no m’ha apallissat vilment.
A més, pensava, mira la punta; què, la base, la banda del peu,
és tan menuda. En canvi, si un pagès de peu ample em clavés
una guitza, això sí que seria un insult endimoniadament
ample! Però aquest insult és tan prim que només té una
punta. I aleshores ha vingut la facècia més gran del somni,
Flask. Mentre jo colpejava la piràmide, una mena de vell tritó
amb pèls de teixó i amb un gep a l’esquena m’ha agafat
fort per l’espatlla i m’ha fet girar en rodó. «Què fas, ara?»,
m’ha dit. Diables, noi, com m’he espantat! Quina fila que
feia! Però, no sé com, després ja no he tingut por. «Què faig?
—he dit jo—. No n’heu de fer res, vós; i jo ja ho voldria saber
ja, senyor Geperut! Voleu una guitza?» Déu del Cel,
Flask, no ho havia acabat de dir quan ell m’ha girat la popa,
s’ha inclinat i aixecant un manat d’algues que portava com
un drap damunt el gep, què et penses que he vist? Oh, trons
i llamps, noi! La seva popa era plena de passadors, amb les
puntes cap a fora. M’hi he repensat i he dit: «Em sembla que
no us clavaré cap guitza, comparet.» «Ets assenyat, Stubb
—m’ha dit ell—, ets assenyat.» I ho ha continuat xiuxiuejant
tot el temps, com si es mengés les genives com una bruixa de
xemeneia. En veure que no feia cara d’aturar-se de dir «as-
192