045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—Sí, senyor —digué Starbuck acostant-se—. És un espectacle
solemne. És un presagi, i dolent.
—Presagi? Un presagi, dius?... el diccionari! Si els déus
volen parlar sincerament a l’home, li parlaran amb honrada
sinceritat, i no belluguen el cap i li donen suggeriments boirosos
de vella. Fora d’aquí! Vosaltres dos sou els pols oposats
d’una mateixa cosa, Starbuck és Stubb al revés, i Stubb és
Starbuck al revés, i tots dos sou tota la humanitat. I Ahab
està tot sol entre els milions de la terra poblada, i ni els déus
ni els homes no són els seus veïns! Quin fred! Fa fred! Estic
tremolant!... I ara què? Ei, els de dalt! La veieu? Vull que crideu
cada broll, encara que brolli deu vegades per segon!
El dia ja estava a punt d’acabar. Només cruixia el doblec
de seda de la seva capa daurada. Ben aviat ja fou gairebé fosc,
però els guaites encara no havien baixat.
—Ja no podem veure el brollador, capità... és massa fosc
—cridà una veu des de l’aire.
—Per on parava quan l’heu vista per darrera vegada?
—Com abans, capità... directament a sotavent.
—Bé! Ara viatjarà més a poc a poc, aquesta nit. Arrieu
gonetes, sobregonetes i sobreperroquet, i les ales, Starbuck!
No li hem de passar al davant fins demà. Ara està fent travessia
i es pot posar a la capa una estona. Ei, timoner, serva
vent en popa! Els de dalt, baixeu!... Stubb, envieu un mariner
descansat al tamboret del trinquet, i tingueu cura que sempre
hi hagi algú fins demà matí. —Aleshores avançà cap a la
dobla del pal major i digué—: Mariners, aquesta moneda
d’or és meva, perquè l’he guanyada, però la deixaré clavada
aquí fins que la Balena Blanca sigui morta, i aleshores, qualsevulla
de vosaltres que l’assenyali el mateix dia que la matarem,
per a aquell serà l’or. I si aquest dia la torno a assenyalar
jo, aleshores deu vegades aquesta suma serà repartida
entre tots vosaltres! I ara fora... la coberta és vostra.
I en dir això es va col.locar al bell mig del balou i, inclinant
el capell, es va estar allí fins a l’alba, tret de les estones
que, adesiara, acabava de pujar per veure com anava la nit.
668