045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

pita pel que feia a l’ambre gris. Per tant, va mossegar-se la
llengua en aquest punt, però en totes les altres coses fou completament
franc i confidencial amb ell, de manera que tots
dos ben aviat agençaren un pla per enredar i burlar-se del capità
sense que ell ni s’arribés a pensar que podia desconfiar
de la seva sinceritat. Segons aquest pla, el de Guernsey, sota el
paper d’intèrpret, explicaria al capità el que li plagués, però
com si el que deia vingués de Stubb; pel que fa a Stubb, diria
qualsevol disbarat que se li acudís durant l’entrevista.
En aquell moment la seva víctima futura va sortir de la
seva cabina. Era petit i renegrit, però d’aspecte força delicat
per ser un capità de vaixell, tot i que lluïa uns grans bigotis i
patilles. Portava una jaca de pana de cotó vermella amb un rellotge
de cadena a un costat. Aleshores el de Guernsey va presentar
cortesament Stubb a aquest cavaller, i immediatament
va adoptar amb ostentació el paper d’intèrpret entre els dos.
—Què li he de dir per començar? —preguntà.
—Bé —digué Stubb observant la jaca de vellut, el rellotge
i la cadena—, podeu començar dient-li que em sembla
com una criatureta, tot i que no pretenc ser jutge.
—Diu, monsieur —va fer l’home de Guernsey en
francès, parlant al capità—, que just ahir mateix el seu vaixell
va parlar amb una altra embarcació, el capità, el primer
oficial i sis mariners de la qual s’havien mort d’unes febres
agafades d’una balena rebentada que havien portat al costat
del vaixell.
En sentir això el capità es va sobresaltar i, amb ànsia, en
va voler saber més.
—I ara què? — preguntà el de Guernsey a Stubb.
—Doncs ja que ho agafa tan bé, li podeu dir que ara que
l’he mirat arreu, estic completament segur que no és més
apte per dur el comandament d’un balener que un mico de
Santiago. Millor dit, digueu-li de part meva que és un babuí.
—Jura i declara, monsieur, que l’altra balena, la seca, és molt
més perillosa que la rebentada. En fi, monsieur, que ens conjura,
si ens estimem la vida, que deixem aquests peixos a lloure.
506