045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Perquè ara, amb els llavis blaus i els ulls sangonosos, el
salvatge exhaust finalment grimpa per les cadenes i s’atura
damunt el costat, regalimant i tremolant sense voler, i el
cambrer se li acosta i amb un esguard benvolent i consolador
li ofereix... què? Una mica de conyac calent? No! Li ofereix,
oh déus!, una tassa de gingebre amb aigua tèbia!
—Gingebre? Sento olor de gingebre? —preguntà Stubb
amb suspicàcia, acostant-se—. Sí, deu ser gingebre —digué
guaitant dins el tassó encara sense tastar. Després es va estar
una estona com si no ho cregués i finalment s’adreçà calmosament
vers el cambrer perplex i li digué lentament—:
Gingebre? Gingebre? I tindríeu l’amabilitat de dir-me, mestre
Melindro, on són les virtuts del gingebre? Gingebre! És
gingebre la mena de combustible que utilitzes, Melindro,
per encendre un foc en aquest caníbal que tremola? Gingebre!...
Què dimonis és el gingebre?... Carbó marí? Llenya de
cremar?... Mixtura? Esca? Pólvora?... Què dimonis és el gingebre,
dic, que n’ofereixes aquesta tassa al nostre pobre
Queequeg?
S’acostà a Starbuck, que acabava de venir de proa, i afegí
de sobte:
—En aquest afer hi ha algun moviment dissimulat de la
Societat de la Temperança. Voleu mirar aquest beuratge?
Ensumeu-lo, si-us-plau —i observant l’expressió de l’oficial,
va afegir—: El cambrer, senyor Starbuck, ha tingut la barra
d’oferir aquest xarop purgatiu a Queequeg, que acaba de
pujar just ara de la balena. Que potser el cambrer és un apotecari?
I, puc preguntar, és amb aquesta mena de manxes
que dóna buf a l’alè d’un home mig ofegat?
—Confio que no —digué Starbuck—, és un beuratge
prou desagradable.
—Ai, ai, cambrer —cridà Stubb—, ja t’ensenyarem nosaltres
com has d’aixaropar un arponer. I res dels teus medicaments
d’apotecari aquí; que ens vols emmetzinar, potser?
Has aconseguit assegurances sobre les nostres vides i ara ens
vols assassinar i embutxacar-te’n les rendes, oi?
411