045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

maga en el cor de les agitacions. I encara en la distància pertorbada
podíem observar els avalots dels cercles concèntrics
exteriors, i vèiem com grups successius de catxalots, de vuit
o deu exemplars cada un, giraven i giraven ràpidament, com
troncs de cavalls multiplicats en una pista de curses que
anessin tan tocar a tocar que un titànic genet de circ s’hauria
pogut encamellar fàcilment damunt els del centre i cavalcar
així als seus lloms.
A causa de la densitat d’amuntegament dels catxalots en
repòs que rodejaven de més a prop l’eix encerclat del ramat,
de moment no teníem la més mínima possibilitat d’escapatòria.
Ens calia vigilar si es feia una bretxa en la muralla
vivent que ens cloïa, una muralla que només ens havia deixat
passar per tancar-nos-hi a dins. Sense moure’s del centre
del llac, ens visitaven ocasionalment algunes vaques i vedells,
petits i mansos: les dones i els infants d’aquella host en
desbandada.
L’àrea total d’aquell aplec, incloent-hi els amples intervals
ocasionals entre els cercles rotatoris exteriors i els espais
buits entre cada un dels diversos grups en cada un d’aquests
cercles, devia abraçar com a mínim dues o tres milles quadrades.
En qualsevol cas, des del nostre bot poc elevat es podien
observar brolladors que semblaven alçar-se al límit de
l’horitzó, tot i que una impressió com aquesta en aquells
moments podia resultar enganyosa. Comento aquesta circumstància
perquè, com si les vaques i els vedells haguessin
estat tancats a posta en aquella cleda interior, i com si l’ampla
extensió del ramat els hagués impedit d’assabentar-se de
la causa precisa de la seva detenció, o, possiblement, per ser
tan joves, tan càndids i sobretot tan innocents i inexperts,
fos pel que fos, els catxalots més petits —que adesiara venien
a visitar el nostre bot encalmat des de les voreres del
llac— demostraven una manca de por i una confiança sorprenents
o, per contra, un pànic immòbil i embruixat davant
el qual era impossible no meravellar-se. Se’ns acostaven
com gossets casolans a ensumar-nos i arribaven a tocar de
484