18.06.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Dels moderns estadants de tamborets, només en tenim<br />

un grup inanimat, simples homes de pedra, ferro i bronze,<br />

que, tot i que són ben capaços d’afrontar una dura galerna,<br />

en canvi, són completament incompetents en l’ofici de cantar<br />

la descoberta de qualsevol visió estranya. Heus aquí Napoleó,<br />

que, al capdamunt de la columna de Vendôme, roman<br />

braços plegats a uns cent cinquanta peus de terra,<br />

despreocupat de qui maneja ara les cobertes de sota, ja sigui<br />

Louis Philippe, Louis Blanc o Lluís el Diable. 49 I també el<br />

gran Washington roman encimbellat al seu tamboret enlairat<br />

de Baltimore, i com una columna d’Hèrcules, el seu pilar<br />

marca aquell punt de grandesa humana més enllà del qual<br />

aniran ben pocs mortals. L’almirall Nelson, igualment, instal.lat<br />

en el seu argue de metall de canó, roman al seu tamboret<br />

de Trafalgar Square, i encara que estigui molt enfosquit<br />

per aquell fum de Londres, hom sap que allí hi ha un<br />

heroi amagat, car allí on hi ha fum és que hi ha foc. Però ni<br />

el gran Washington, ni Napoleó, ni Nelson no contestaran<br />

ni a una crida feta des de baix, encara que hom els invoqués<br />

esbojarradament perquè fossin propicis amb els seus consells<br />

donats a les cobertes atabalades, ells que contemplen de<br />

dalt estant; no obstant això, es pot suposar que els seus esperits<br />

penetren les bromes espesses del futur i destrien quins<br />

alfacs i quines roques s’han d’esquivar.<br />

Pot semblar injustificat ajuntar, en qualsevol aspecte, els<br />

estadants de tamborets de terra amb els de mar. Però del fet<br />

que no ho és, d’injustificat, se’n fa responsable i ho evidencia<br />

plenament en un punt Obed Macy, l’únic historiador de<br />

Nantucket. El benemèrit Obed ens diu que en els primers<br />

temps de la pesca de la balena, abans que els vaixells fossin<br />

armats regularment en persecució de la presa, la gent de l’illa<br />

va erigir altes arboradures al llarg de la costa a les quals els<br />

guaites s’enfilaven per una mena de tascons sortints, quelcom<br />

de semblant al que fan les gallines quan s’enfilen als<br />

pals del galliner. Anys després aquest mateix sistema fou<br />

adoptat pels baleners de Nova Zelanda, els quals, després de<br />

2<strong>20</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!