045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

hores, tot d’un plegat el vaixell en pes escora sobre un costat,
amb tots els perns que grinyolen com les cabotes de les tatxes
d’un casalot vell en temps de gebrada. El vaixell tremola, s’estremeix,
i amb les seves galetes fa capades al cel. De cada vegada
més s’inclina damunt la balena, i cada batzegada panteixant
del gigre és contestada per un panteix auxiliar de les
ones. Fins que a la fi se sent un esclafit ràpid i ensurtador:
amb un gran clapoteig, la nau balandreja acostant-se i allunyant-se
de la balena, i el palanqui triomfant s’enfila fins a la
vista arrossegant l’extrem semicircular de la primera llenca
de greix despresa. I com que el greix embolica la balena precisament
com la pell embolica una taronja, així el greix es
pela del cos precisament com a vegades es pelen les taronges,
en espiral. Car la tensió mantinguda constantment pel gigre
fa que la balena giri sense aturall dins l’aigua, i com que el
greix, en una sola llença, es pela uniformement seguint la línia
anomenada la bufanda, tallada simultàniament per les aixades
dels oficials Starbuck i Stubb, i així, al mateix ritme que
és pelada, i de fet pel mateix acte en si de pelar-la, la llenca és
alhora pujada amunt i amunt fins que l’extrem superior frega
la cofa del pal major. Aleshores els homes que són al gigre
s’aturen d’hissar i durant uns instants la massa prodigiosa,
gotejant de sang, oscil.la amunt i avall com si pengés del cel, i
cadascun dels presents ha d’anar ben alerta i esquivar-la
quan es gronxa, perquè li pot etzibar una plantofada a les
orelles, i tirar-lo de cap per la borda.
Un dels arponers a l’espera ara avança amb una arma
llarga i punxeguda anomenada espasa d’abordatge, i a l’aguait
d’una oportunitat, llesca amb destressa un forat considerable
a la part inferior de la massa oscil.lant. Aleshores
s’enganxa dins aquest forat l’extrem del segon gran palanqui
alternatiu, de manera que aguanti el greix de sota del forat i
el prepari per al que segueix. Després d’això, aquest espadatxí
traçut avisa tothom que facin lloc i de bell nou etziba un
cop científic a la massa; i amb unes llescades desesperades i
profundes al llarg dels costats, la talla completament en dos,
391