045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però el tercer emir, ara que es troba tot sol al castell de
popa, sembla que se sent alleugerit d’alguna trava singular,
car ofereix tota mena de llambregades d’entès a totes direccions,
es treu les sabates de cop, comença una brusca però
silenciosa cridòria de xeremies just damunt del cap del
Gran Turc i finalment, amb un impuls traçut, penja la gorra
a la cofa de mitjana com si fos una lleixa i baixa fent saltirons
almenys mentre és visible des de coberta; al revés d’altres
processons, porta la música al darrere. Però abans d’entrar
per la porta de baix de la cabina, s’atura, embarca una
cara completament nova i aleshores el petit Flask, independent
i alegre, entra en presència del rei Ahab caracteritzat
d’Abjectus, l’esclau.
No és la menys estranya de les coses produïdes per l’artificiositat
intensa dels costums mariners el fet que, mentre
que a l’aire lliure de coberta alguns oficials es captenen agosaradament
i desafiants envers el seu comandant sota la
més mínima provocació, en canvi, deu contra un, aquests
mateixos oficials baixen un moment després al seu àpat
quotidià a la cabina del mateix comandant i, al punt, mostren
un posat inofensiu, per no dir suplicant i humil, envers
ell, que seu al cap de taula. És meravellós, a vegades fins i tot
còmic. Per què aquesta diferència? Un problema? Potser no.
En el fet que Baltasar, rei de Babilònia, fos un rei no altiu,
sinó amable, hi devia haver certament algun punt de grandesa
humana. Però el qui, amb esperit autènticament reial i
intel.ligent, presideix la seva taula de convidats, aquest
home de moment té un poder sense rival i un domini de la
influència individual. La reialesa d’aquest home supera la de
Baltasar, perquè Baltasar no era el més gran. Qui hagi convidat
a dinar els seus amics una sola vegada ha tastat què és
ser Cèsar. És una bruixeria de tsarisme social que no es pot
resistir. Ara, si a aquestes consideracions hi afegiu la supremacia
oficial d’un patró de vaixell, aleshores per deducció
arribareu a la causa d’aquesta peculiaritat de la vida marinera
suara esmentada.
213