045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

entre si mateix: «És un món recíproc, de capital en comú,
a tots els meridians. Nosaltres els caníbals hem d’ajudar
aquests cristians.»
14. nantucket
No va passar res més digne de ser esmentat en el viatge, així
és que després d’una bona travessia vàrem arribar sans i estalvis
a Nantucket.
Nantucket! Traieu el vostre mapa i mireu-lo. Mireu quin
veritable racó de món ocupa. Com s’està allí, a altamar, lluny
de la costa, més solitari que el far d’Eddystone. Mireu-lo: un
turó i un colze d’arena; tot platja, sense rerefons. Hi ha més
arena allí que la que podríeu utilitzar en vint anys com a
substitut de paper assecant. Alguns tipus faceciosos us diran
que fins i tot hi han de plantar les herbes, allí, perquè no hi
creixen naturalment; que importen cards del Canadà; que
han d’enviar a buscar a l’altra banda del mar una falca per
tapar una esquerda d’un barril d’oli; que a Nantucket les peces
de fusta són portades com a Roma els bocins de la Vera
Creu; que la gent planta bolets davant de les cases per estarhi
a l’ombra a l’estiu; que un bri d’herba fa un oasi, i que tres
brins en un dia de camí fan una prada; que la gent porta sabates
d’arenes movedisses, semblants a les pales de neu dels
lapons; que estan tan tancats, tan lligats, enclosos, rodejats i
convertits en illa per l’oceà que a les cadires i a les taules hi
troben a vegades cloïsses enganxades com a les closques de
les tortugues marines. Però aquestes exageracions només
demostren que Nantucket no és Illinois.
Mireu ara l’extraordinària tradició de com aquesta illa
fou colonitzada pels pells-roges. Així diu la llegenda: en
temps llunyans una àguila va baixar sobre la costa de New
England i se’n va dur entre les urpes un infant indi. Amb
grans lamentacions els pares veieren que el seu fill es perdia
118